masculí familiarment i despectivament peuterrós, aixafaterrossos, camalluent.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí entomologia escarabat merder (o piloter, o baldufer).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. construcció tova f.
2. [détérioration] deterioració f, deteriorament.
3. familiarment [gâchis] bunyol, potineria f, pasterada f, pastitxo.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. construcció fer una paret amb tova.
verb transitiu
2. [gâcher] potinejar, esguerrar, pastifejar.
3. familiarment [abîmer] espatllar, estropellar, esgavellar, desguitarrar.
4. popularment [tuer] liquidar, aniquilar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení familiarment malfeiner -a, pastifa, bunyoler -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. familiarment boucan.
   • antigament boui-boui.
2. torba de baixa qualitat.
3. gel carregat de deixalles.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. brúixola.
2. perdre la boussole familiarment perdre el nord (o la carta de navegar).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení popularment bouffe.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu popularment fer un bon tiberi (o un xeflis).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [d’un object] cap, extrem, punta f, cap. Un bout de cigarette, una punta de cigarreta. Elle était assise au bout de la table, seia a una punta de la taula.
2. [d’un espace] final, fi f, capdamunt, capdavall. Aller au bout du monde, anar fins a la fi del món. Au bout de la rue, al final del carrer.
3. [d’une durée] final, acabament.
4. [fragment] tros, bocí. Un bout de papier, un (bocí de, tros de) paper (o un paperet). Un bout de pain, un tros (o bocí, o mos) de pa.
5. à tout bout de champ a tota hora (o a tort i a dret, o sense parar, o cada dos per tres). Ils parlent et me dérangent à tout bout de champ, parlen i em destorben cada dos per tres.
6. au bout de al capdavall (o al capdamunt) de.
   • al cap de (o d’aquí a).
7. bout à bout per la punta (o pels extrems, o per testa). Mettre bout à bout, ajuntar per la punta (o empiular) .
   • figuradament l’un -a rere l’altre -a (o sense parar).
8. ce n’est pas le bout du monde no és res de l’altre món.
9. de bout en bout [d (_e) but/abu] de cap a cap. J’ai lu le discours de bout en bout, he llegit el discurs de cap a cap.
10. d’un bout à l’autre d’una punta a l’altra (o de cap a cap, o de banda a banda, o de llarg a llarg).
11. être à bout no poder més (o estar desesperat -ada).
12. être à bout de estar (o trobar-se) al límit de. Ils étaient à bout de force, estaven al límit de les seves forces.
13. mettre bout à bout (ou joindre par le bout) tecnologia ajuntar pels caps (o per testa).
14. mettre (ou pousser) qqn à bout exasperar (o fer sortir [o treure] de polleguera, o de mare, o de fogó).
15. tenir le bon bout figuradament tenir el peu al coll.
16. un bout de un tros (o un bocí) de.
    • petit -a (o petitó -ona, o menut -uda). Un bout de lettre, una carta molt curta (o una carteta). Un bout de femme, una dona menuda. Un bout de jardin, un hortet.
17. un bout de chemin un (bon) tros de camí.
18. un (bon) bout de temps una (bona) estona.
    • força temps. Ça faisait un bout de temps que tu n’étais pas venue, feia força temps que no havies vingut.
19. venir à bout de vèncer (o superar).
    1. sortir-se’n (o reeixir, o triomfar). Nous en sommes venus à bout, ens n’hem sortit.
    2. acabar (o enllestir, o posar fi a).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç