femení aberrància.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. aberrant, anormal.
2. biologia, lingüística i matemàtiques aberrant. Espèce aberrante, espècie aberrant.
3. figuradament aberrant, anormal, absurd -a, insensat -a. Une conduite aberrante, una conducta absurda.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. aberració, anormalitat.
2. astronomia, física i biologia aberració. Aberration chromatique, aberració cromàtica.
3. figuradament aberració, anormalitat, absurditat, insensatesa.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu i pronominal embrutir(-se), estupiditzar(-se).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu embrutidor -a, que estupiditza.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. embrutiment, estupidització f.
2. cretinisme, estupidesa f.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu literàriament avorrir, detestar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. abisme, abís.
2. figuradament abisme, abís, fossat. Entre un croyant et un athée il y a un abîme, entre un creient i un ateu hi ha un abisme.
3. en abîme heràldica a l’abisme (abismat -ada). Une croix en abîme, una creu a l’abisme (abismada).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [endommagé] fet -a malbé, malmès -esa, malmenat -ada.
2. [détraqué] espatllat -ada, fet -a malbé, malmès -esa.
3. popularment apallissat -ada, estomacat -ada, atonyinat -ada.
   • desfigurat -ada.
4. antigament arruïnat -ada.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [endommager] fer malbé, malmetre, malmenar. Abîmer un livre, un meuble, un vêtement, fer malbé un llibre, un moble, una roba.
2. [détraquer] espatllar, fer malbé, malmetre, malmenar. Abîmer une montre, la vue, espatllar un rellotge, la vista.
3. [meurtrir] apallissar, estomacar, atonyinar.
4. antigament abismar, abissar.
   • figuradament [plonger] submergir, sumir. Être abîmé dans une pensée, estar submergit (sumit, absort) en un pensament.
5. antigament [ruiner] arruïnar, arrossinar.
   • tirar per terra, criticar.
6. popularment [qqn] apallissar, estomacar, atonyinar.
7. abîmer le portrait à qqn trencar la cara (o fer una cara nova) a algú.
verb pronominal
8. [s’endommager] fer-se malbé, malmetre’s, malmenar-se.
9. [se détraquer] espatllar-se, fer-se malbé, malmetre’s, malmenar-se.
10. [s’engloutir] abismar-se, abissar-se.
11. figuradament [se plonger] abismar-se, abissar-se, sumir-se. S’abîmer dans la contemplation du paysage, abismar-se en la contemplació del paisatge.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç