Es mostren 48356 resultats

charnier


<title type="display">charnier</title>

Pronúncia: ʃaʀnje
    masculí
  1. [lieu où sont entassés les cadavres] canyet, carner.
  2. història carner, vas sepulcral.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

charnier

 

charnière


<title type="display">charnière</title>

Pronúncia: ʃaʀnjɛʀ
    femení
  1. tecnologia frontissa, xarnera.
  2. [d’une coquille] xarnera.
  3. [philatélie] paper m engomat.
  4. ciències militars punt d’articulació.
  5. figuradament frontissa, xarnera, punt d’articulació, punt d’enllaç.
  6. adjectiu
  7. frontissa, xarnera, d’unió, que fa d’enllaç. Parti charnière, partit frontissa.
  8. nom à charnière familiarment cognom amb la partícula de.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

charnière

 

charnu
-ue

charnu
-ue

 

charognard
-arde


<title type="display">charognard</title>

Pronúncia: ʃaʀɔɲaʀ -aʀd
    masculí
  1. zoologia carronyer -a.
  2. masculí i femení
  3. figuradament i despectivament escanyapobres, explotador -a.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

charognard
-arde

 

charogne

charogne

 

charolais [ou charollais -aise]
-aise

charolais [ou charollais -aise]
-aise

 

charpentage

charpentage

Pronúncia: ʃaʀpɑ̃taʒ
masculí construcció f de carcasses.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

charpentage

 

charpente


<title type="display">charpente</title>

Pronúncia: ʃaʀpɑ̃t
    femení
  1. construcció carcassa.
  2. [du corps humain] carcassa, carcanada.
  3. [d’un navire] costellam m, costellada.
  4. construcció [d’un toit] entramat m.
  5. [d’un arbre] brancada, brancatge m.
  6. figuradament [d’un ouvrage littéraire] esquelet m, estructura.
  7. avoir une solide charpente tenir una bona carcanada.
  8. bois de charpente construcció fusta f per a la construcció.
    charpente métallique construcció metàl·lica.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

charpente

 

charpenter


<title type="display">charpenter</title>

Pronúncia: ʃaʀpɑ̃te
    verb transitiu
  1. desbastar, tallar [la fusta per a fer una carcassa].
  2. figuradament estructurar [una obra literària].
  3. figuradament sostenir, organitzar.
  4. être bien (ou solidement) charpenté figuradament ésser ben plantat -ada.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

charpenter

 

charpenterie

charpenterie