Es mostren 48356 resultats

chiche


<title type="display">chiche</title>

Pronúncia: ʃiʃ
    adjectiu
  1. escàs -assa, migrat -ada, minso -a, escarransit -ida, esquifit -ida, estret -a [dit d’una collita, etc].
  2. mesquí -ina, ranci rància.
  3. parc -a, avar -a [de compliments].
  4. ranci rància, agarrat -ada, gasiu -iva, garrepa, arrais.
  5. interjecció
  6. familiarment llengua! Tu n’es pas chiche de le faire, no tens collons de fer-ho.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

chiche

 

chichement

chichement

 

chichi


<title type="display">chichi</title>

Pronúncia: ʃiʃi
masculí familiarment afectació f, amanerament, cursileria f.
  1. faire des chichis fer postures f (o monades f, o cursileries f).
  2. fer cerimònies f (o compliments).
  3. fer escarafalls (o alimàries reg).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

chichi

 

chichiteux
-euse

chichiteux
-euse

 

chiclé

chiclé

 

chicon

chicon

 

chicorée


<title type="display">chicorée</title>

Pronúncia: ʃikɔʀe
femení xicoira, xicoira amarga.
chicorée frisée xicoira dolça (o escarola, o endívia).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

chicorée

 

chicot


<title type="display">chicot</title>

Pronúncia: ʃiko
    masculí
  1. calcinal, soca f [un cop tallat l’arbre].
  2. tros de dent [trencada].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

chicot

 

chicotin

chicotin

 

chié
chiée


<title type="display">chié</title>

Pronúncia: ʃje
    adjectiu
  1. familiarment collonut -uda.
  2. femení
  3. familiarment munió, gavadal m, colla, mar. Il a une chiée d’amis, té la mar d’amics.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

chié
chiée