adjectiu
1. civil. Les autorités civiles, les autoritats civils.
2. antigament educat -ada, cortès -esa, civil. Elle n’a pas été très civile, no ha estat pas gaire educada.
3. droit civil dret civil.
4. mariage civil matrimoni civil.
masculí
5. paisà [no militar]. Il s’est habillé en civil, s’ha vestit de paisà.
6. vida f civil. Il a été réintégré dans le civil, l’han reintegrat (o incorporat) a la vida civil.
7. dret civil [procediment civil].
8. au civil dret pel civil. Il a été poursuivi au civil, l’han processat pel civil.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi civilment.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu civilitzador -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení civilització.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení civilitzat -ada.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. civilitzar.
2. dret fer civil [un procés].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení dret civilista.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. civilitat, urbanitat, cortesia. Les règles de la civilité, les regles d’urbanitat.
plural
2. antigament atencions, compliments m, mostres d’urbanitat. Rendre toutes les civilités à qqn, tenir totes les atencions envers algú.
3. présenter ses civilités à qqn antigament saludar (o complimentar) algú.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu cívic -a. Droits, devoirs civiques, drets, deures cívics.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí civisme.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç