adjectiu dret commutable.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu commutar. Commuer une peine en une autre, commutar una pena per una altra.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. pròpiament gramàtica i dret comú -una. Avoir des intérêts communs, tenir interessos comuns. Nom commun, nom comú. Le bien commun, el bé comú.
2. [qui se fait ensemble] comú -una, conjunt -a. Le marché commun, el Mercat Comú. Mener une action commune, portar una acció conjunta.
3. [qui n’est pas distingué] ordinari -ària, comú -una. Elle avait des manières très communes, tenia unes maneres molt ordinàries.
4. d’un commun accord de comú acord.
5. faire cause commune avec qqn fer causa comuna amb algú.
6. la maison commune infreqüent la casa (o la sala) del comú (o la casa de la vila) [edifici de l’Ajuntament].
7. la salle commune [d’une maison] la sala d’estar.
masculí
8. antigament comú. Le commun des mortels, el comú dels mortals la majoria.
9. antigament la gent, el comú de la gent, el poble, el poble baix, el poble senzill, la plebs.
10. cristianisme comú [ritu general]. Le commun des martyrs, el comú dels màrtirs.
11. en commun en comú. Vivre en commun, viure en comú. Avoir des propriétés en commun, tenir propietats en comú.
12. hors du commun extraordinari -ària (o descomunal, o fora del comú). Une œuvre hors du commun, una obra extraordinària.
plural
13. dependències f comunes [cuines, quadres, garatges]. Il faut réparer les communs du château, cal reparar les dependències comunes del castell.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. municipal, comunal ant reg.
2. conseil communal regionalisme consell municipal (o de comú reg), consistori.
3. maison communale regionalisme casa de la vila (o del comú), o ajuntament m.
masculí plural
4. comunals, béns comunals.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu dret municipalitzar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení història comunard -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu comunitari -ària.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [groupe social] comunitat. Communauté de travail, comunitat de treball.
2. cristianisme comunitat. Communauté de moines, comunitat de monjos.
3. [groupe de personnes vivant en commun] comunitat. Vivre dans une (ou en) communauté, viure en (una) comunitat.
4. [qualité en commun] comunitat. Communauté de sentiments, d’intérêts, de vues, comunitat de sentiments, d’interessos, d’opinions.
5. communauté entre époux dret comunitat de béns [entre cònjuges].
6. communauté urbaine àrea metropolitana.
7. la Communauté européenne [avec la majuscule] la Comunitat Europea.
   • la communauté économique européenne la comunitat econòmica europea.
8. posséder qqch en communauté avec qqn tenir alguna cosa en comú amb algú.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. municipi m, comú m ant reg.
2. història comú m, comuna. La commune de Paris, la Comuna de París.
3. territoire d’une commune terme municipal.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi comunament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç