femení concomitància.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu concomitant.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. pròpiament física i geologia concordança.
2. gramàtica [des temps] concordança.
3. mettre en concordance concordar (o posar en concordança).
plural
4. concordances [de la Bíblia, de l’Alcorà].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. concordant.
2. structure concordante geologia estructura concordant.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. concordat.
2. comerç i mercat acord de pagament.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení concòrdia [estat d’harmonia]. Vivre dans la concorde, viure en concòrdia.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. concordar. Les témoignages concordent exactement, els testimonis concorden exactament. Son train de vie concorde avec ses ressources, el seu tren de vida concorda amb els seus recursos.
2. concórrer, convergir. Tous leurs efforts concordent pour l’obtention de cette subvention, tots els seus esforços concorren a l’obtenció d’aquesta subvenció.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [qui concourt à un résultat] concurrent.
2. geometria concurrent.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. concórrer, contribuir, cooperar. Tous ses efforts concourent à l’obtention de ce résultat, tots els seus esforços concorren a l’obtenció d’aquest resultat.
2. geometria concórrer, convergir. Deux droites qui concourent vers un point, dues rectes que concorren en un punt.
3. [être en compétition] concórrer, competir. Concourir pour un poste de travail, concórrer a un lloc de treball.
4. [pour un prix] concursar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení concursant.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç