Es mostren 594823 resultats

cargolament

cargolament

    masculí
  1. arrollamiento, enrollamiento, enroscamiento, ensortijamiento.
  2. [de mal de ventre] retortijón.
  3. cargolament de ventre retortijón de tripas.

cargolament

masculí arrollamiento , enrollamiento , enroscamiento , ensortijamiento de mal de ventre retortijón cargolament de ventre retortijón de tripas
Diccionari Català Italià

cargolament

cargolament

masculí avvitamento, arrotolamento, rotolamento, attorcigliamento, ritorcimento || aggomitolamento, raggomitolamento
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cargolament

■ cargolament

masculí Acció de cargolar o de cargolar-se l’efecte patologia Còlic intestinal
Informació complementària
Traducció
Diccionari de sinònims Franquesa

cargolament [o caragolament]

cargolament [o caragolament]

recargolament retorciment torçó o retorçó revoltilló o revoltillada enrotllament involució Compareu convolució tèc bot Antònims Descargolament Cargolament de ventre retorçó retortilló recargolament de tripes còlic intestinal © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

cargolar

cargolar

    verb transitiu
  1. liar, enrollar, arrollar. Cargolar un cigarret, liar un cigarrillo.
  2. ensortijar, rizar.
  3. [un cargol] atornillar, enroscar, arroscar.
    4. verb pronominal
  4. rizarse, ensortijarse. Se li cargolen els cabells, se le riza el pelo.
  5. familiarment [de riure] desternillarse, descoyuntarse, mondarse, retorcerse, descuajaringarse.
  6. familiarment [de mal de ventre] retorcerse.

cargolar

verb transitiu liar , enrollar , arrollar Cargolar un cigarret , liar un cigarrillo ensortijar , rizar un cargol atornillar , enroscar , arroscar verb pronominal rizarse , ensortijarse Se li cargolen els cabells , se le riza el pelo familiarment de riure desternillarse , descoyuntarse , mondarse , retorcerse , descuajaringarse familiarment de mal de ventre retorcerse
Conjugador Català

cargolar


<title type="display">cargolar</title>

    1. INFINITIU

    1. cargolar

    2. GERUNDI

    1. cargolant

    3. PARTICIPI

    1. cargolat
    2. cargolada
    3. cargolats
    4. cargolades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. cargolo
      2. cargoles
      3. cargola
      4. cargolem
      5. cargoleu
      6. cargolen

      2. IMPERFET

      1. cargolava
      2. cargolaves
      3. cargolava
      4. cargolàvem
      5. cargolàveu
      6. cargolaven

      3. PASSAT

      1. cargolí
      2. cargolares
      3. cargolà
      4. cargolàrem
      5. cargolàreu
      6. cargolaren

      4. FUTUR

      1. cargolaré
      2. cargolaràs
      3. cargolarà
      4. cargolarem
      5. cargolareu
      6. cargolaran

      5. CONDICIONAL

      1. cargolaria
      2. cargolaries
      3. cargolaria
      4. cargolaríem
      5. cargolaríeu
      6. cargolarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. cargoli
      2. cargolis
      3. cargoli
      4. cargolem
      5. cargoleu
      6. cargolin

      2. IMPERFET

      1. cargolés
      2. cargolessis
      3. cargolés
      4. cargoléssim
      5. cargoléssiu
      6. cargolessin

    6. IMPERATIU

    1. cargola
    2. cargoli
    3. cargolem
    4. cargoleu
    5. cargolin

cargolar

INFINITIU cargolar GERUNDI cargolant PARTICIPI cargolat cargolada cargolats cargolades INDICATIU PRESENT cargolo cargoles cargola cargolem cargoleu cargolen IMPERFET cargolava cargolaves cargolava cargolàvem cargolàveu cargolaven PASSAT cargolí cargolares cargolà cargolàrem cargolàreu cargolaren FUTUR cargolaré cargolaràs cargolarà cargolarem cargolareu cargolaran CONDICIONAL cargolaria cargolaries cargolaria cargolaríem cargolaríeu cargolarien SUBJUNTIU PRESENT cargoli cargolis cargoli cargolem cargoleu cargolin IMPERFET cargolés cargolessis cargolés cargoléssim cargoléssiu cargolessin…
Diccionari Català Italià

cargolar

<title type="display">cargolar</title>

verb transitiu [una cigarreta, un paper] rotolare, arrotolare. || [un cabell] arricciare. || tecn avvitare.

verb pronominal [els cabells] arricciarsi. || fig sbellicarsi, smascellarsi, sganasciarsi. Cargolar-se de riure, sbellicarsi (o smascellarsi) dalle risate (o dalle risa, o dal ridere), ridere a crepapelle. | [de mal de ventre] raggomitolarsi, rannicchiarsi, piegarsi.

cargolar

verb transitiu una cigarreta, un paper rotolare, arrotolare || un cabell arricciare || tecn avvitare verb pronominal els cabells arricciarsi || fig sbellicarsi, smascellarsi, sganasciarsi Cargolar-se de riure , sbellicarsi o smascellarsi dalle risate o dalle risa, o dal ridere, ridere a crepapelle | de mal de ventre raggomitolarsi, rannicchiarsi, piegarsi
Diccionari Català Alemany

cargolar


<title type="display">cargolar</title>

    verb transitiu
  1. ringeln, winden, schlingen.
  2. (auf-, ein-, zusammen-)rollen, (auf)wickeln.
  3. (ein)schrauben, (ein) drehen, winden.
  4. [Zigarette] drehen.
  5. figuradament cargolar un renec eine Gotteslästerung von sich geben.
    6. verb reflexiu
  6. sich kringeln (Haar).
  7. cargolar-se el bigoti sich (dat) den Schnurrbart zwirbeln.
  8. figuradament cargolar-se de riure sich krank- oder tot-lachen, sich vor Lachen kringeln.
  9. cargolar-se de mal de ventre sich vor Bauchschmerzen krümmen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

cargolar

verb transitiu ringeln, winden, schlingen auf-, ein-, zusammen-rollen, aufwickeln einschrauben, ein drehen, winden Zigarette drehen figuradament cargolar un renec eine Gotteslästerung von sich geben verb reflexiu sich kringeln Haar cargolar-se el bigoti sich dat den Schnurrbart zwirbeln figuradament cargolar-se de riure sich krank- oder tot-lachen, sich vor Lachen kringeln cargolar-se de mal de ventre sich vor Bauchschmerzen krümmen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cargolar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cargolar</title>

Etimologia: de caragolar
    verb
  1. transitiu Disposar en forma de canó o rotlle (un paper, una tela, etc.) envoltant una tija cilíndrica o com si l’envoltés. Cargolar una làmina. Cargolar un cigarret.
    1. transitiu Retòrcer (un objecte flexible) sobre ell mateix en espiral. Cargolar dos fils junts.
    2. pronominal Se li cargolen els cabells.
    3. pronominal hiperbòlicament Cargolar-se de riure. Cargolar-se de mal de ventre.
  3. transitiu Endinsar (un cargol) en un forat prement-lo alhora que hom li imprimeix un moviment de rotació al voltant de l’eix. Els cargols s’han afluixat amb tantes sacsejades: torna’ls a cargolar.
  4. cargolar renecs figuradament Renegar recalcant bé els mots o l’expressió.

■ cargolar

verb transitiu Disposar en forma de canó o rotlle un paper, una tela, etc envoltant una tija cilíndrica o com si l’envoltés Cargolar una làmina Cargolar un cigarret transitiu Retòrcer un objecte flexible sobre ell mateix en espiral Cargolar dos fils junts pronominal Se li cargolen els cabells pronominal hiperbòlicament Cargolar-se de riure Cargolar-se de mal de ventre transitiu Endinsar un cargol en un forat prement-lo alhora que hom li imprimeix un moviment de rotació al voltant de l’eix Els cargols s’han afluixat amb tantes sacsejades torna’ls a cargolar cargolar renecs figuradament Renegar…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Anglès

cargolar


<title type="display">cargolar</title>

Pronúncia: kərgulá
    verb transitiu
  1. [cigarreta, paper, etc.] to roll
  2. [cabells] to curl.
  3. tecnologia to screw.
  4. música [cargol] to tighten, screw up.
    5. verb pronominal
  5. [cabells] to curl, be curly.
  6. [serp, etc.] to coil up
  7. to wind, coil.
  8. cargolar-se de riure figuradament to split one’s sides with laughter.
  9. l’obra fa cargolar-se de riure la gent the play is screamingly funny.

cargolar

verb transitiu cigarreta, paper, etc to roll cabells to curl tecnologia to screw música cargol to tighten , screw up verb pronominal cabells to curl , be curly serp, etc to coil up to wind , coil cargolar-se de riure figuradament to split one’s sides with laughter l’obra fa cargolar-se de riure la gent the play is screamingly funny