Es mostren 594823 resultats

carilló

carilló

carilló

carilló

carilló

<title type="display">carilló</title>

nom masculí Un carilló és un grup de campanes grosses i petites que quan toquen fan música. Alguns rellotges situats en torres o campanars tenen un carilló que toca una cançó quan sonen les hores.

carilló

carilló

carilló

carilló


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carilló</title>

Accessory
Etimologia: del fr. carillon, íd., alteració de l’ant. quarregnon (s. XIII), del ll. vg. *quadrĭnio, -ōnis, alteració ll. td. quaternio, -ōnis ‘grup de quatre objectes (campanes)’
Body
    masculí música
  1. Joc de campanes afinades i disposades de manera que puguin formar una melodia o un conjunt harmònic.
  2. Peça instrumental inspirada en la música de carilló.
  3. Instrument de percussió consistent en una sèrie de làmines metàl·liques de llargària decreixent que hom fa sonar amb baquetes de fusta.
  4. Registre de l’orgue consistent en una sèrie de timbres, de campanetes o de làmines d’acer que uns martells, en connexió amb la meitat dreta d’un teclat, fan sonar com campanes.

carilló

carillón

carillón

carillon

carillon


<title type="display">carillon</title>

Pronúncia: kaʀijɔ̃
    masculí
  1. [sonnerie] repic, tritlleig, campaneig.
  2. [ensemble de cloches] campaneria f, campanes f pl.
  3. música carilló.
  4. rellotge de carilló.
  5. figuradament rembombori, esvalot.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

carillon

carillonement

carillonement

carillonner


<title type="display">carillonner</title>

Pronúncia: kaʀijɔne
    verb intransitiu
  1. repicar, tritllejar, campanejar.
  2. fer tabola, esvalotar.
  3. familiarment trucar [a una porta fent sonar la campaneta].
  4. tocar [les hores].
  5. familiarment esbombar [una notícia].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

carillonner