Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594828 resultats

carotè

<title type="display">carotè</title>

Pronúncia: kəɾutɛ́

masculí química i biologia carotène, carotine.

carotè

masculí química i biologia carotène , carotine

carotène

<title type="display">carotène</title>

Pronúncia: kaʀɔtɛn

masculí química carotè.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

carotène

masculí química carotè © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

carotene [or carotin]

<title type="display">carotene<hi rend="plain"> [or </hi>carotin<hi rend="plain">]</hi></title>

noun Chemistry carotè, carotina.

■ carotenoide

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carotenoide</title>

Partició sil·làbica: ca_ro_te_noi_de

adjectiu i masculí bioquímica Cadascun dels pigments de color groc, taronja o vermellós de la fracció lipídica insaponificable dels extrets d’animals, de vegetals i de microorganismes que poden ésser considerats com a derivats del licopè.

■ carotenoide

adjectiu i masculí bioquímica Cadascun dels pigments de color groc, taronja o vermellós de la fracció lipídica insaponificable dels extrets d’animals, de vegetals i de microorganismes que poden ésser considerats com a derivats del licopè