Es mostren 594828 resultats

carping

carping

adjective criticaire
Diccionari Castellà Català

carpintear

carpintear

verb intransitiu fusterejar , fustejar trabajar como aficionado fusterejar
Diccionari Castellà Català

carpintería


<title type="display">carpintería</title>

    femení
  1. [oficio y taller] fusteria.
  2. [conjunto de cosas de madera] fustam m, fusteria.
  3. carpintería de armar fusteria d'estructura (o grossa).
  4. carpintería de taller fusteria d'obra.
  5. carpintería metálica tancaments metàl·lics.

carpintería

femení oficio y taller fusteria conjunto de cosas de madera fustam m , fusteria carpintería de armar fusteria d'estructura o grossa carpintería de taller fusteria d'obra carpintería metálica tancaments metàllics
Diccionari Castellà Català

carpintero
-ra

carpintero
-ra

masculí i femení fuster -a carpintero de armar o de obra de afuera marina, marítim fuster de carcassa carpintero de ribera mestre d'aixa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carpinus

■ carpinus

masculí botànica i fusteria Carpí
Traducció
Diccionari Català Castellà

carpinus

carpinus

masculí botànica carpí
Diccionari Català francès

carpinus

carpinus

masculí invariable botànica carpí
Diccionari Castellà Català

carpir


<title type="display">carpir</title>

    verb transitiu
  1. [arañar] esgarrapar.
  2. [lastimar] fer mal.
  3. [raspar] esquinçar, estripar.
  4. americanisme agricultura escardar.
  5. figuradament [dejar pasmado] esbalair, petrificar, deixar parat.
    6. verb pronominal
  6. [pasmarse] esbalair-se.

carpir

verb transitiu arañar esgarrapar lastimar fer mal raspar esquinçar , estripar americanisme agricultura escardar figuradament dejar pasmado esbalair , petrificar , deixar parat verb pronominal pasmarse esbalair-se
Conjugador Català

carpir-se


<title type="display">carpir-se</title>

    1. INFINITIU

    1. carpir

    2. GERUNDI

    1. carpint

    3. PARTICIPI

    1. carpit
    2. carpida
    3. carpits
    4. carpides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. carpeixo
      2. carpeixes
      3. carpeix
      4. carpim
      5. carpiu
      6. carpeixen

      2. IMPERFET

      1. carpia
      2. carpies
      3. carpia
      4. carpíem
      5. carpíeu
      6. carpien

      3. PASSAT

      1. carpí
      2. carpires
      3. carpí
      4. carpírem
      5. carpíreu
      6. carpiren

      4. FUTUR

      1. carpiré
      2. carpiràs
      3. carpirà
      4. carpirem
      5. carpireu
      6. carpiran

      5. CONDICIONAL

      1. carpiria
      2. carpiries
      3. carpiria
      4. carpiríem
      5. carpiríeu
      6. carpirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. carpeixi
      2. carpeixis
      3. carpeixi
      4. carpim
      5. carpiu
      6. carpeixin

      2. IMPERFET

      1. carpís
      2. carpissis
      3. carpís
      4. carpíssim
      5. carpíssiu
      6. carpissin

    6. IMPERATIU

    1. carpeix
    2. carpeixi
    3. carpim
    4. carpiu
    5. carpeixin

carpir-se

INFINITIU carpir GERUNDI carpint PARTICIPI carpit carpida carpits carpides INDICATIU PRESENT carpeixo carpeixes carpeix carpim carpiu carpeixen IMPERFET carpia carpies carpia carpíem carpíeu carpien PASSAT carpí carpires carpí carpírem carpíreu carpiren FUTUR carpiré carpiràs carpirà carpirem carpireu carpiran CONDICIONAL carpiria carpiries carpiria carpiríem carpiríeu carpirien SUBJUNTIU PRESENT carpeixi carpeixis carpeixi carpim carpiu carpeixin IMPERFET carpís carpissis carpís carpíssim carpíssiu carpissin IMPERATIU carpeix carpeixi carpim carpiu carpeixin
Diccionari Català Italià

carpir-se

carpir-se

verb pronominal decandir-se languire intr , perdere le forze, struggersi, svigorirsi