carpir-se
verb pronominal [decandir-se] consumirse, perder la fuerza (o el vigor).
Es mostren 594828 resultats
■
carpir-se
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carpir-se</title>
Accessory
Etimologia: del ll. carpĕre ‘arrencar, collir, esqueixar’ 1a font: 1851, DEsc.
Body
verb
pronominal Decandir-se, consumir-se.
■
carpir-se
verb pronominal Decandir-se, consumir-se
carpir-se
<title type="display">carpir-se</title>
verb reflexiu sich verzehren, vergehen.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
carpir-se
verb reflexiu sich verzehren, vergehen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
carpir-se
<title type="display">carpir-se</title>
Pronúncia: kərpírsə
verb pronominal to languish, pine (away).
carpir-se
verb pronominal to languish , pine away
carpir-se
<title type="display">carpir-se</title>
Pronúncia: kərpírsə
verb pronominal [decandir-se] s'étioler, décliner intr, péricliter intr.
carpir-se
verb pronominal decandir-se s'étioler , décliner intr , péricliter intr
carpó
<title type="display">carpó</title>
Pronúncia: kərpó
masculí anatomia croupion.
• [còccix] coccyx.
• [còccix] coccyx.
carpó
masculí anatomia croupion • còccix coccyx
carpó
<title type="display">carpó</title>
masculí anatomia rabadilla f.
carpó
masculí anatomia rabadilla f
carpó
<title type="display">carpó</title>
Pronúncia: kərpó
-
masculí
- coccyx.
- [d’ocell] rump.
carpó
masculí coccyx d’ocell rump
carpó
<title type="display">carpó</title>
masculí anat coccige. || [d'ocell] codrione, coda f
carpó
masculí anat coccige || d'ocell codrione, coda f