Es mostren 594844 resultats

casar


<title type="display">casar</title>

    verb transitiu
  1. [unir en matrimoni] casar, desposar.
  2. [disposar un casament] casar. Ha casat la filla amb un enginyer, ha casado a la hija con un ingeniero.
  3. figuradament [unir, aparellar] casar. Casar dos retalls de roba, casar dos retales de tela.
  4. verb intransitiu
  5. figuradament [avenir-se, coincidir] casar. Trieu-me'n dos trossos que casin bé, escójame (o búsqueme) dos trozos que casen bien.
  6. verb pronominal
  7. casarse, casar intr. En Joan es casà amb la seva cosina, Juan se casó (o casó) con su prima.
  8. figuradament entregarse, consagrarse, dedicarse.
  9. casar-se amb casarse con, contraer matrimonio con.
  10. casar-se civilment casarse por lo civil.

casar

casar


<title type="display">casar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. casar
    1. GERUNDI

    2. casant
    1. PARTICIPI

    2. casat
    3. casada
    4. casats
    5. casades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. caso
      3. cases
      4. casa
      5. casem
      6. caseu
      7. casen
      1. IMPERFET

      2. casava
      3. casaves
      4. casava
      5. casàvem
      6. casàveu
      7. casaven
      1. PASSAT

      2. casí
      3. casares
      4. casà
      5. casàrem
      6. casàreu
      7. casaren
      1. FUTUR

      2. casaré
      3. casaràs
      4. casarà
      5. casarem
      6. casareu
      7. casaran
      1. CONDICIONAL

      2. casaria
      3. casaries
      4. casaria
      5. casaríem
      6. casaríeu
      7. casarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. casi
      3. casis
      4. casi
      5. casem
      6. caseu
      7. casin
      1. IMPERFET

      2. casés
      3. casessis
      4. casés
      5. caséssim
      6. caséssiu
      7. casessin
    1. IMPERATIU

    2. casa
    3. casi
    4. casem
    5. caseu
    6. casin

casar

casar


<title type="display">casar</title>

  1. unir en matrimoni
    maridar o emmaridar, casar una noia.
    remaridar, tornar a casar una noia.
    malcasar, casar algú malament, fer fer un mal casament.
    malmaridar, malcasar una noia.
    col·locar (fig.), casar algú. Un noi difícil de col·locar.
    establir. Establí la seva filla en un matrimoni opulent. (És una terminologia desmodada.)
    fer un casament, combinar-lo i fer que les parts hi convinguin.
  2. (casar-se pron.)
    esposar-se (amb algú) o esposar (algú)
    enllaçar-se
    maridar-se, casar-se amb un home.
    mullerar-se o amullerar-se, casar-se amb una dona.
    prendre marit o muller
    prendre estat
    contreure matrimoni
    unir-se en matrimoni
    caponar, casar-se una noia abans que la seva germana més gran. La petita ha caponat la pubilla.
    Antònims: Desfer un matrimoni. Descasar.



© Manuel Franquesa

casar

casar

<title type="display">casar</title>

verb transitiu sposare, accasare, unire in matrimonio. || [una noia] maritare, prendere per marito. || [un noi] ammogliare, prendere in moglie. || celebrare le nozze. || [disposar un casament] sposare. Ha casat la filla amb un home gran, ha sposato la figlia ad un uomo anziano. || fig accoppiare, appaiare, unire, congiungere, connettere. Casar dues cordes, unire due corde. | [colors] armonizzare, combinare.

verb pronominal sposarsi, sposare tr, accasarsi, unirsi in matrimonio. El meu nebot es va casar amb la filla del Pere, mio nipote si è sposato con la figlia di Pietro. Quan et cases?, quando ti sposi? || [el noi] ammogliarsi. || [la noia] maritarsi. || fig buttarsi a capofitto, consacrarsi, dedicarsi. || casar-se amb algú sposare (o sposarsi con) qualcuno. || casar-se civilment sposarsi civilmente.

casar

casar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">casar</title>

Accessory
Etimologia: de casa, per la idea de ‘dur la núvia a casa’ o de ‘fundar una casa’, per influx probablement de l’aragonès o del cast 1a font: s. XIV
Body
    verb
    1. transitiu Unir (dues persones) en matrimoni. Els ha casats un monjo del monestir.
    2. pronominal S’ha casat amb la filla de l’amo. Aquells promesos es casaran aviat. No ens volem casar per l’església.
    3. (vestit, sabates, etc.) de casar locució adjectiva figuradament i col·loquialment El més bo, el millor, de mudar. Per al ball us heu de posar el vestit de casar.
  1. transitiu Disposar un pare, un superior, etc., el casament d’algú que és sota la seva autoritat. Ha casat la filla amb un enginyer.
  2. pronominal figuradament Lliurar-se amb molt d’afecte o d’obstinació a un estudi, una idea, etc. Casar-se amb els llibres, amb la literatura.
  3. transitiu figuradament
    1. Unir estretament, fer coincidir, aparellar (una cosa amb una altra). Casar dos retalls de roba.
    2. indústria tèxtil En l’estampació, fer que les diferents parts d’un dibuix restin a llur lloc per tal de formar el conjunt proposat.
  4. intransitiu figuradament Avenir-se dues o més coses, adaptar-se bé l’una a l’altra. Aquests colors no casen.
  5. casar-se els fils indústria tèxtil En les màquines de filar, els ordidors o els telers, agafar-se indegudament dos fils o més.

casar

casar

<title type="display">casar</title>

    verb
  1. Unir en matrimoni. Els jutges de pau estan autoritzats per a casar.
  2. Ajuntar dues coses, fer que coincideixin. Una porta ha de casar amb el seu marc.
  3. casar-se és unir-se en matrimoni. Generalment, les persones es casen perquè s'estimen i volen viure juntes.

casar

casar


<title type="display">casar</title>

Pronúncia: kəzá
    verb transitiu
  1. [unir en matrimoni] marier, unir.
  2. [disposar un casament] marier.
  3. figuradament [unir, aparellar] marier, assortir.
  4. verb intransitiu
  5. [avenir-se, coincidir] s'assortir pron, être assorti -e. El verd i el blau a vegades no casen, parfois le vert et le bleu ne sont pas assortis.
  6. verb pronominal
  7. se marier (avec), s'unir (avec), épouser tr. Casar-se civilment, se marier civilement.
  8. figuradament [idea, estudi] s'absorber.

casar

casar1


<title type="display">casar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    verb transitiu
  1. [unir en matrimonio] casar.
  2. casar. Ha casado a su hija con un ingeniero, ha casat la seva filla amb un enginyer.
  3. dret [anular] cassar.
  4. figuradament [combinar] casar. Casar los colores, casar els colors.
  5. verb intransitiu
  6. casar-se pron. El príncipe casó con su prima, el príncep es casà amb la seva cosina.
  7. figuradament [corresponder, cuadrar] casar.
  8. verb pronominal
  9. casar-se. Casarse por la Iglesia, por lo civil, casar-se per l'Església, civilment (o contreure matrimoni civil).
  10. antes que te cases mira lo que haces figuradament abans de dir que sí, pregunta-ho al coixí, abans de decidir-te pensa-t'hi.
  11. no casarse con nadie no deixar-se influir per ningú.



  12. Vegeu també:
    casar2

casar1

casar2

Cäsar(ius)

Cäsar(ius)