Es mostren 594823 resultats

cascar

<title type="display">cascar</title>

[! Conjugació: amb QU davant E, I]
verb Donar cops a una part del cos produint contusions. Les càrregues mal posades casquen l'esquena dels animals que les transporten. També es diu que una fruita està cascada quan està feta malbé a causa dels cops o les pressions que ha rebut.

cascar

cascar

cascar

cascar


<title type="display">cascar</title>

Pronúncia: kəská
    verb transitiu
  1. [masegar, macar] meurtrir, contusionner.
    • [la fruita] meurtrir.
  2. tenir la veu cascada avoir la voix cassée.
  3. verb pronominal
  4. medicina être atteint -e de mastite.

cascar

cáscara


<title type="display">cáscara</title>

    femení
  1. [de los frutos secos] clofolla, closca.
  2. [del huevo] closca.
  3. [de las frutas] pela. Cáscara de melocotón, pela de préssec.
  4. figuradament [de los troncos] escorça.
  5. de la cáscara amarga figuradament i familiarment [travieso] haver mamat llet de cabra.
  6. interjecció
  7. ¡cáscaras! caram!, carall!, renoi!
  8. femení
  9. de la cáscara amarga figuradament i familiarment [izquierdista] ésser de la flamarada.

cáscara

cascarilla

cascarilla

cascarillo

cascarillo

cascarón


<title type="display">cascarón</title>

    masculí
  1. [de huevo] closca f.
  2. arquitectura volta de quadrant d'esfera f.
  3. cascarón de nuez figuradament i familiarment [barco] closca de nou.
  4. meterse en su cascarón figuradament amagar el cap sota l'ala.
  5. ser recién salido del cascarón figuradament i familiarment [joven e inexperto] no haver sortit de l'ou, ésser un ocell de primera volada.

cascarón

cascarrabias

cascarrabias

cascarres

<title type="display">cascarres </title>

Body
    nòm f Es hiems que s’aganchen enes peus des bèsties.

    Català: cascàrries


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

cascarres

cascarres

cascarres