masculí invariable popularment mata-rates [aiguardent].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu invariable familiarment [ennuyeux] avorrit -ida, pesat -ada.
• adjectiu i masculí i femení fresc -a, pesat -ada, emprenyador -a pop.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí invariable
1. popularment mall [de pedrer].
2. botànica herba f de la pedra (o del mal de pedra).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí invariable
1. tir [de fira].
2. popularment escorxador [guerra].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí invariable
1. història i ciències militars clava f, maça f.
2. història i ciències militars porra f emplomada.
3. [gros fracas] eixordadissa f, terrabastall, rembombori.
4. figuradament trencacaps, trencaclosques.
5. (ou casse-tête chinois) trencaclosques.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. arts gràfiques meitat f de caixa d’impremta de reserva.
2. piló [per a castrar-hi animals].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. trencament, rompiment.
2. popularment desvalisament.
3. cassement de tête mal de cap [del soroll].
   • figuradament maldecap.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. trencar, rompre, petar fam. Il l’a cassé en mille morceaux, ho ha trencat en mil bocins. Il casse tout, ho trenca (o ho peta) tot.
2. figuradament [briser] destrossar, trencar. Casser le morale, destrossar la moral .
   1. [détraquer] fer malbé, espatllar, petar, trencar. Il a cassé sa montre, ha espatllat el rellotge.
   2. familiarment atacar, fotre vulg.
   3. figuradament atordir.
   4. [les prix, une grève] rebentar.
3. ciències militars degradar, destituir.
4. dret cassar, anul·lar.
5. à tout casser molt. Rire à tout casser, riure molt (petar-se de riure) .
   1. com a màxim (o a tot estirar).
   2. fantàstic -a (o collonut -uda pop).
6. ça ne casse rien figuradament i familiarment no és res de l’altre món (o no mata).
7. casser du bois fer llenya [per al foc].
8. casser en deux partir en dos (o pel mig, o migpartir).
9. casser la tête infreqüent trencar el cap.
   • eixordar (o inflar el cap).
10. casser les couilles (ou les burettes, ou les bonbons) popularment tocar el collons (o les boles, o els ous).
11. casser les oreilles familiarment eixordar.
    • figuradament atabalar [enraonant].
12. qui casse les verres les paie qui la fa, la paga.
verb intransitiu
13. trencar-se pron, rompre’s pron, petar-se pron. Ça casse comme du verre, es trenca com el vidre. La corde a cassé, la corda es va petar.
14. espatllar-se pron, petar.
15. ça passe ou ça casse o caixa o faixa.
verb pronominal
16. trencar-se, petar-se, rompre’s. Une vitre qui se casse, un vidre que es trenca.
17. familiarment tocar el dos, fotre el camp vulg, guillar.
18. (ou se casser la tête) figuradament i familiarment trencar-se el cap (o matar-s’hi) [en una feina].
19. se casser le nez (ou la gueule) pròpiament, figuradament i familiarment fotre’s vulg de morros (o de lloros).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç