Es mostren 594827 resultats

caumàs

<title type="display">caumàs </title>

Body
    nòm m Calor fòrça intensa.

    Català: xafogor, calitja, calima


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

caumàs

caumatge

<title type="display">caumatge </title>

Body
    nòm m
  1. Situacion dera persona que non a un lòc de trabalh mès que volerie trabalhar.
  2. Conjunt de persones que se trapen en aguesta situacion.

  3. Català: 1. atur, desocupació f; 2. aturats, desocupats


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

caumatge

cauque

cauque

cauquilla


<title type="display">cauquilla</title>

Accessory
Partició sil·làbica: cau_qui_lla
Body
femení història Als Països Catalans, des del segle XIV fins al XVIII, marca o senyal que hom posava a les robes per acreditar que havien estat reconegudes i havien pagat el dret corresponent.

cauquilla

cauquillador

cauquillador

cauquillar


<title type="display">cauquillar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. cauquillar
    1. GERUNDI

    2. cauquillant
    1. PARTICIPI

    2. cauquillat
    3. cauquillada
    4. cauquillats
    5. cauquillades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. cauquillo
      3. cauquilles
      4. cauquilla
      5. cauquillem
      6. cauquilleu
      7. cauquillen
      1. IMPERFET

      2. cauquillava
      3. cauquillaves
      4. cauquillava
      5. cauquillàvem
      6. cauquillàveu
      7. cauquillaven
      1. PASSAT

      2. cauquillí
      3. cauquillares
      4. cauquillà
      5. cauquillàrem
      6. cauquillàreu
      7. cauquillaren
      1. FUTUR

      2. cauquillaré
      3. cauquillaràs
      4. cauquillarà
      5. cauquillarem
      6. cauquillareu
      7. cauquillaran
      1. CONDICIONAL

      2. cauquillaria
      3. cauquillaries
      4. cauquillaria
      5. cauquillaríem
      6. cauquillaríeu
      7. cauquillarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. cauquilli
      3. cauquillis
      4. cauquilli
      5. cauquillem
      6. cauquilleu
      7. cauquillin
      1. IMPERFET

      2. cauquillés
      3. cauquillessis
      4. cauquillés
      5. cauquilléssim
      6. cauquilléssiu
      7. cauquillessin
    1. IMPERATIU

    2. cauquilla
    3. cauquilli
    4. cauquillem
    5. cauquilleu
    6. cauquillin

cauquillar

cauquillar

cauquillar

Informació complementària

caure


<title type="display">caure</title>

  1. ploure (fig.), caure en abundància. Les pedres plovien sobre nostre.
    cascadejar, caure com una cascada, una cosa.
    desplomar-se, caure a plom.
    venir-se, caure al damunt (un sostre, una volta, etc.).
    porgar (v. intr.), caure el fruit de l'arbre abans de madurar. Arriba la tardor roent, quan porga l'oliva i grella el forment.
    degotar o gotejar, caure un líquid (o com un líquid) gota a gota.
    saltar. M'ha saltat un botó de l'americana.
    incidir, venir a caure, un projectil, un raig de llum, etc., sobre una superfície.
    recaure, venir a caure sobre algú. Totes les feines pesades requeien sobre d'ell.
    penjar (v. intr.). Els cabells li penjaven sobre les espatlles.
    esllavissar-se, caure una massa de terra, pedres, etc., d'un marge, un mur, etc.
    ensulsiar-se, íd.
    esbaldregar-se, íd.
    ensorrar-se, íd.
    anar de trompis, caure, una persona, per terra.
    esbarrar-se, caure pendent avall.
    rossolar, caure lliscant per un pendent.
    rodolar, caure per terra o rost avall donant voltes sobre si mateix.
    tomballar o tomballejar, caure per terra fent tombs.
    capitombar, caure de cap.
    capgirellar, caure fent capgirells. Va anar capgirellant fins al fons.
    caure a pic, caure verticalment.
    estimbar-se, caure per una timba.
    esbalçar-se, íd.
    avencar-se, íd.
    caure com un sac, caure feixugament.
    caure com un sac de patates, caure sense resistència, com un mort.
    caure de pernes enlaire, caure de cap.
    esmorrar-se, caure de cara.
    caure de memòria, caure d'esquena.
    caure de corcoll, íd.
    caure de cul, tocant primer el cul a terra.
    anar de morros per terra, caure de cara.
    caure de nassos, íd.
    caure de morros, íd. (vulg.)
    caure de genolls, caure agenollat.
    caure escales avall, caure per una escala.
  2. anar a parar. Anar a parar a les mans del seu enemic.
  3. arribar.
  4. disminuir.
  5. morir.
  6. pecar.
  7. atacar, escometre.
  8. acudir-se, endevinar, recordar.
  9. esdevenir -se.
  10. ésser.
  11. escaure 's.
  12. Fer caure:
    fer anar per terra
    tirar per terra
    tombar
    estassar
    terrejar, fer caure a terra l'adversari.
    arraulir
    capitombar, fer caure de cap.
    arrodolar, fer caure violentament (alguna cosa) de rodolons per terra.
    fer anar de rodolons
    sotsobrar, fer caure a terra i subjectar sota seu (l'adversari).
    fer la traveta (a algú), fer-lo caure fent-li la traveta. També s'usa en sentit fig.
    fer caure (algú) de l'escambell (fig.), fer caure algú de la seva posició privilegiada, etc.
    abatre.



© Manuel Franquesa

caure

caure


<title type="display">caure</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. caure
    1. GERUNDI

    2. caient
    1. PARTICIPI

    2. caigut
    3. caiguda
    4. caiguts
    5. caigudes
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. caic
      3. caus
      4. cau
      5. caiem
      6. caieu
      7. cauen
      1. IMPERFET

      2. queia
      3. queies
      4. queia
      5. quèiem
      6. quèieu
      7. queien
      1. PASSAT

      2. caiguí
      3. caigueres
      4. caigué
      5. caiguérem
      6. caiguéreu
      7. caigueren
      1. FUTUR

      2. cauré
      3. cauràs
      4. caurà
      5. caurem
      6. caureu
      7. cauran
      1. CONDICIONAL

      2. cauria
      3. cauries
      4. cauria
      5. cauríem
      6. cauríeu
      7. caurien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. caigui
      3. caiguis
      4. caigui
      5. caiguem
      6. caigueu
      7. caiguin
      1. IMPERFET

      2. caigués
      3. caiguessis
      4. caigués
      5. caiguéssim
      6. caiguéssiu
      7. caiguessin
    1. IMPERATIU

    2. cau
    3. caigui
    4. caiguem
    5. caieu
    6. caiguin

caure

caure

<title type="display">caure</title>

verb intransitiu [pel seu propi pes] cadere, cascare, precipitare, piombare. || [desprendre's] cadere, crollare, precipitare, rovinare. Va caure el sostre, cadde (o crollò) il soffitto. A la tardor cauen les fulles, in autunno cadono le foglie. Li han caigut totes les dents, gli sono caduti tutti i denti. || [una cosa sobre algú] cadere, rovesciare su. || [perdre l'equilibri] cadere, rovesciarsi pron. L'ampolla caigué a terra, la bottiglia è caduta per terra (o si è rovesciata). | cadere, precipitare. Caure per les escales, cadere giù per le scale. Caure en un pou, cadere in un pozzo. || [penjar] arrivare, pendere, cadere. A la Joana, els cabells li cauen fins als malucs, a Giovanna i capelli arrivano fino alla vita. || [llançar-se, deixar-se anar] cadere, gettarsi pron, buttarsi pron, slanciarsi pron. Caure als peus d'algú, cadere ai piedi di qualcuno. || [en un parany] cadere. || [abaixar-se] cadere, cascare. Li cauen els pantalons, gli (o le) cadono (o cascano) i pantaloni. || [declinar] cadere, calare, finire. En caure la tarda van arribar, arrivarono sul calar del giorno (o del sole). || [cessar d'ésser al poder] cadere. Va caure el govern monàrquic, cadde il governo monarchico. || [esdevenir fortuïtament] cadere, capitare, accadere, sopravvivere, sopraggiungere. | vincere. Els ha caigut la grossa, hanno vinto un terno al lotto. || [trobar-se en un lloc] trovarsi pron, stare, essere. El poble cau cap al nord, il paese si trova verso nord. || [escaure's en tal temps] ricorrere, cadere. El meu aniversari cau en dijous, il mio anniversario cade di giovedì. || [afectar] pensare, parere, sembrare. Com et cau aquesta noia?, cosa ne pensi (o che te ne pare) di questa ragazza? || [caure bé] andare a genio. || [el vent, el mar] calmarsi pron, placarsi pron. || fig [sucumbir] cadere, morire, rimanere ucciso. | [en oblit] cadere. | [en temptació] cadere. || [pecar] cadere, peccare. || [arribar, sobrevenir] giungere, arrivare. || [escaure] cadere, andare, stare. || aquí caic, aquí m'aixeco si tira a campare, si vivacchia. || caigui qui caigui a tutti i costi, costi quel che costi. || caure al damunt (o sobre) [un enemic] piombare (o cadere) su. || caure a plom [verticalment] cadere a piombo. || caure bé [un vestit] stare a pennello, cader (o star) bene. | [una persona] essere (o stare) simpatico. || caure de la memòria fig dimenticare, cadere nell'oblio letter. || caure de l'escambell fig perdere l'importanza (o l'influenza). || caure del ruc fig rendersi conto di qualcosa, capire qualcosa. || caure de les mans fig essere scadente. || caure dels núvols (o del cel) fig giungere improvviso, piombare. || caure d'esquena (o de cara) cadere all'indietro (o bocconi). || caure de son cadere (o cascare) per il (o dal) sonno. || caure en (o caure-hi) venire in mente, ricordare. || caure en la misèria cadere in miseria. || caure en mans d'algú cadere nelle mani di qualcuno. || caure en un parany cadere in una trappola. || caure les ales del cor fig abbattersi subitamente. || caure malalt cadere ammalato. || caure molt avall [en dignitat] cadere in basso. || caure neu nevicare. || caure pedra grandinare. || caure pel seu propi pes fig essere evidente (o ovvio, o logico). || deixar caure fig buttare giù, dire. || deixar-se caure en un indret fig comparire (o capitare, o piombare) in un posto. || estar per caure (o si cau no cau) fig essere lì lì per, star per, essere sul punto di. || no caure en (o no caure-hi) sfuggire, non venire in mente. || no tenir on caure mort fig essere povero in canna, essere in estrema miseria (o ridotto sul lastrico).

caure