Es mostren 594823 resultats

caumatge

<title type="display">caumatge </title>

    nòm m
  1. Situacion dera persona que non a un lòc de trabalh mès que volerie trabalhar.
  2. Conjunt de persones que se trapen en aguesta situacion.

    3. Català: 1. atur, desocupació f; 2. aturats, desocupats


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

caumatge

nòm m Situacion dera persona que non a un lòc de trabalh mès que volerie trabalhar Conjunt de persones que se trapen en aguesta situacion Català 1 atur, desocupació f 2 aturats, desocupats © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Castellà Català

cauque

cauque

masculí americanisme ictiologia pejerrey xanguet figuradament listo espurna f
Gran Diccionari de la llengua catalana

cauquilla


<title type="display">cauquilla</title>

Partició sil·làbica: cau_qui_lla
femení història Als Països Catalans, des del segle XIV fins al XVIII, marca o senyal que hom posava a les robes per acreditar que havien estat reconegudes i havien pagat el dret corresponent.

cauquilla

femení història Als Països Catalans, des del segle XIV fins al XVIII, marca o senyal que hom posava a les robes per acreditar que havien estat reconegudes i havien pagat el dret corresponent
Gran Diccionari de la llengua catalana

cauquillador

cauquillador

masculí història Oficial encarregat de cauquillar les robes
Conjugador Català

cauquillar


<title type="display">cauquillar</title>

    1. INFINITIU

    1. cauquillar

    2. GERUNDI

    1. cauquillant

    3. PARTICIPI

    1. cauquillat
    2. cauquillada
    3. cauquillats
    4. cauquillades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. cauquillo
      2. cauquilles
      3. cauquilla
      4. cauquillem
      5. cauquilleu
      6. cauquillen

      2. IMPERFET

      1. cauquillava
      2. cauquillaves
      3. cauquillava
      4. cauquillàvem
      5. cauquillàveu
      6. cauquillaven

      3. PASSAT

      1. cauquillí
      2. cauquillares
      3. cauquillà
      4. cauquillàrem
      5. cauquillàreu
      6. cauquillaren

      4. FUTUR

      1. cauquillaré
      2. cauquillaràs
      3. cauquillarà
      4. cauquillarem
      5. cauquillareu
      6. cauquillaran

      5. CONDICIONAL

      1. cauquillaria
      2. cauquillaries
      3. cauquillaria
      4. cauquillaríem
      5. cauquillaríeu
      6. cauquillarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. cauquilli
      2. cauquillis
      3. cauquilli
      4. cauquillem
      5. cauquilleu
      6. cauquillin

      2. IMPERFET

      1. cauquillés
      2. cauquillessis
      3. cauquillés
      4. cauquilléssim
      5. cauquilléssiu
      6. cauquillessin

    6. IMPERATIU

    1. cauquilla
    2. cauquilli
    3. cauquillem
    4. cauquilleu
    5. cauquillin

cauquillar

INFINITIU cauquillar GERUNDI cauquillant PARTICIPI cauquillat cauquillada cauquillats cauquillades INDICATIU PRESENT cauquillo cauquilles cauquilla cauquillem cauquilleu cauquillen IMPERFET cauquillava cauquillaves cauquillava cauquillàvem cauquillàveu cauquillaven PASSAT cauquillí cauquillares cauquillà cauquillàrem cauquillàreu cauquillaren FUTUR cauquillaré cauquillaràs cauquillarà cauquillarem cauquillareu cauquillaran CONDICIONAL cauquillaria cauquillaries cauquillaria cauquillaríem cauquillaríeu cauquillarien SUBJUNTIU PRESENT cauquilli cauquillis cauquilli cauquillem cauquilleu…
Gran Diccionari de la llengua catalana

cauquillar

cauquillar

verb transitiu Marcar les robes amb una cauquilla
Informació complementària
Diccionari de sinònims Franquesa

caure


<title type="display">caure</title>

  1. ploure (fig.), caure en abundància. Les pedres plovien sobre nostre.
    cascadejar, caure com una cascada, una cosa.
    desplomar-se, caure a plom.
    venir-se, caure al damunt (un sostre, una volta, etc.).
    porgar (v. intr.), caure el fruit de l'arbre abans de madurar. Arriba la tardor roent, quan porga l'oliva i grella el forment.
    degotar o gotejar, caure un líquid (o com un líquid) gota a gota.
    saltar. M'ha saltat un botó de l'americana.
    incidir, venir a caure, un projectil, un raig de llum, etc., sobre una superfície.
    recaure, venir a caure sobre algú. Totes les feines pesades requeien sobre d'ell.
    penjar (v. intr.). Els cabells li penjaven sobre les espatlles.
    esllavissar-se, caure una massa de terra, pedres, etc., d'un marge, un mur, etc.
    ensulsiar-se, íd.
    esbaldregar-se, íd.
    ensorrar-se, íd.
    anar de trompis, caure, una persona, per terra.
    esbarrar-se, caure pendent avall.
    rossolar, caure lliscant per un pendent.
    rodolar, caure per terra o rost avall donant voltes sobre si mateix.
    tomballar o tomballejar, caure per terra fent tombs.
    capitombar, caure de cap.
    capgirellar, caure fent capgirells. Va anar capgirellant fins al fons.
    caure a pic, caure verticalment.
    estimbar-se, caure per una timba.
    esbalçar-se, íd.
    avencar-se, íd.
    caure com un sac, caure feixugament.
    caure com un sac de patates, caure sense resistència, com un mort.
    caure de pernes enlaire, caure de cap.
    esmorrar-se, caure de cara.
    caure de memòria, caure d'esquena.
    caure de corcoll, íd.
    caure de cul, tocant primer el cul a terra.
    anar de morros per terra, caure de cara.
    caure de nassos, íd.
    caure de morros, íd. (vulg.)
    caure de genolls, caure agenollat.
    caure escales avall, caure per una escala.
  2. anar a parar. Anar a parar a les mans del seu enemic.
  3. → arribar.
  4. → disminuir.
  5. → morir.
  6. → pecar.
  7. → atacar, escometre.
  8. → acudir-se, endevinar, recordar.
  9. → esdevenir -se.
  10. → ésser.
  11. → escaure 's.
  12. Fer caure:
    fer anar per terra
    tirar per terra
    tombar
    estassar
    terrejar, fer caure a terra l'adversari.
    arraulir
    capitombar, fer caure de cap.
    arrodolar, fer caure violentament (alguna cosa) de rodolons per terra.
    fer anar de rodolons
    sotsobrar, fer caure a terra i subjectar sota seu (l'adversari).
    fer la traveta (a algú), fer-lo caure fent-li la traveta. També s'usa en sentit fig.
    fer caure (algú) de l'escambell (fig.), fer caure algú de la seva posició privilegiada, etc.
    → abatre.



© Manuel Franquesa

caure

ploure fig, caure en abundància Les pedres plovien sobre nostre cascadejar , caure com una cascada, una cosa desplomar-se , caure a plom venir-se , caure al damunt un sostre, una volta, etc porgar v intr , caure el fruit de l'arbre abans de madurar Arriba la tardor roent, quan porga l'oliva i grella el forment degotar o gotejar , caure un líquid o com un líquid gota a gota saltar M'ha saltat un botó de l'americana incidir , venir a caure, un projectil, un raig de llum, etc, sobre una superfície recaure , venir a caure sobre algú Totes les feines pesades requeien sobre d'ell penjar v…
Conjugador Català

caure


<title type="display">caure</title>

    1. INFINITIU

    1. caure

    2. GERUNDI

    1. caient

    3. PARTICIPI

    1. caigut
    2. caiguda
    3. caiguts
    4. caigudes

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. caic
      2. caus
      3. cau
      4. caiem
      5. caieu
      6. cauen

      2. IMPERFET

      1. queia
      2. queies
      3. queia
      4. quèiem
      5. quèieu
      6. queien

      3. PASSAT

      1. caiguí
      2. caigueres
      3. caigué
      4. caiguérem
      5. caiguéreu
      6. caigueren

      4. FUTUR

      1. cauré
      2. cauràs
      3. caurà
      4. caurem
      5. caureu
      6. cauran

      5. CONDICIONAL

      1. cauria
      2. cauries
      3. cauria
      4. cauríem
      5. cauríeu
      6. caurien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. caigui
      2. caiguis
      3. caigui
      4. caiguem
      5. caigueu
      6. caiguin

      2. IMPERFET

      1. caigués
      2. caiguessis
      3. caigués
      4. caiguéssim
      5. caiguéssiu
      6. caiguessin

    6. IMPERATIU

    1. cau
    2. caigui
    3. caiguem
    4. caieu
    5. caiguin

caure

INFINITIU caure GERUNDI caient PARTICIPI caigut caiguda caiguts caigudes INDICATIU PRESENT caic caus cau caiem caieu cauen IMPERFET queia queies queia quèiem quèieu queien PASSAT caiguí caigueres caigué caiguérem caiguéreu caigueren FUTUR cauré cauràs caurà caurem caureu cauran CONDICIONAL cauria cauries cauria cauríem cauríeu caurien SUBJUNTIU PRESENT caigui caiguis caigui caiguem caigueu caiguin IMPERFET caigués caiguessis caigués caiguéssim caiguéssiu caiguessin IMPERATIU cau caigui caiguem caieu caiguin
Diccionari Català Italià

caure

<title type="display">caure</title>

verb intransitiu [pel seu propi pes] cadere, cascare, precipitare, piombare. || [desprendre's] cadere, crollare, precipitare, rovinare. Va caure el sostre, cadde (o crollò) il soffitto. A la tardor cauen les fulles, in autunno cadono le foglie. Li han caigut totes les dents, gli sono caduti tutti i denti. || [una cosa sobre algú] cadere, rovesciare su. || [perdre l'equilibri] cadere, rovesciarsi pron. L'ampolla caigué a terra, la bottiglia è caduta per terra (o si è rovesciata). | cadere, precipitare. Caure per les escales, cadere giù per le scale. Caure en un pou, cadere in un pozzo. || [penjar] arrivare, pendere, cadere. A la Joana, els cabells li cauen fins als malucs, a Giovanna i capelli arrivano fino alla vita. || [llançar-se, deixar-se anar] cadere, gettarsi pron, buttarsi pron, slanciarsi pron. Caure als peus d'algú, cadere ai piedi di qualcuno. || [en un parany] cadere. || [abaixar-se] cadere, cascare. Li cauen els pantalons, gli (o le) cadono (o cascano) i pantaloni. || [declinar] cadere, calare, finire. En caure la tarda van arribar, arrivarono sul calar del giorno (o del sole). || [cessar d'ésser al poder] cadere. Va caure el govern monàrquic, cadde il governo monarchico. || [esdevenir fortuïtament] cadere, capitare, accadere, sopravvivere, sopraggiungere. | vincere. Els ha caigut la grossa, hanno vinto un terno al lotto. || [trobar-se en un lloc] trovarsi pron, stare, essere. El poble cau cap al nord, il paese si trova verso nord. || [escaure's en tal temps] ricorrere, cadere. El meu aniversari cau en dijous, il mio anniversario cade di giovedì. || [afectar] pensare, parere, sembrare. Com et cau aquesta noia?, cosa ne pensi (o che te ne pare) di questa ragazza? || [caure bé] andare a genio. || [el vent, el mar] calmarsi pron, placarsi pron. || fig [sucumbir] cadere, morire, rimanere ucciso. | [en oblit] cadere. | [en temptació] cadere. || [pecar] cadere, peccare. || [arribar, sobrevenir] giungere, arrivare. || [escaure] cadere, andare, stare. || aquí caic, aquí m'aixeco si tira a campare, si vivacchia. || caigui qui caigui a tutti i costi, costi quel che costi. || caure al damunt (o sobre) [un enemic] piombare (o cadere) su. || caure a plom [verticalment] cadere a piombo. || caure bé [un vestit] stare a pennello, cader (o star) bene. | [una persona] essere (o stare) simpatico. || caure de la memòria fig dimenticare, cadere nell'oblio letter. || caure de l'escambell fig perdere l'importanza (o l'influenza). || caure del ruc fig rendersi conto di qualcosa, capire qualcosa. || caure de les mans fig essere scadente. || caure dels núvols (o del cel) fig giungere improvviso, piombare. || caure d'esquena (o de cara) cadere all'indietro (o bocconi). || caure de son cadere (o cascare) per il (o dal) sonno. || caure en (o caure-hi) venire in mente, ricordare. || caure en la misèria cadere in miseria. || caure en mans d'algú cadere nelle mani di qualcuno. || caure en un parany cadere in una trappola. || caure les ales del cor fig abbattersi subitamente. || caure malalt cadere ammalato. || caure molt avall [en dignitat] cadere in basso. || caure neu nevicare. || caure pedra grandinare. || caure pel seu propi pes fig essere evidente (o ovvio, o logico). || deixar caure fig buttare giù, dire. || deixar-se caure en un indret fig comparire (o capitare, o piombare) in un posto. || estar per caure (o si cau no cau) fig essere lì lì per, star per, essere sul punto di. || no caure en (o no caure-hi) sfuggire, non venire in mente. || no tenir on caure mort fig essere povero in canna, essere in estrema miseria (o ridotto sul lastrico).

caure

verb intransitiu pel seu propi pes cadere, cascare, precipitare, piombare || desprendre's cadere, crollare, precipitare, rovinare Va caure el sostre , cadde o crollò il soffitto A la tardor cauen les fulles , in autunno cadono le foglie Li han caigut totes les dents , gli sono caduti tutti i denti || una cosa sobre algú cadere, rovesciare su || perdre l'equilibri cadere, rovesciarsi pron L'ampolla caigué a terra , la bottiglia è caduta per terra o si è rovesciata | cadere, precipitare Caure per les escales , cadere giù per le scale Caure en un pou , cadere in un pozzo || penjar…
Diccionari Català Anglès

caure


<title type="display">caure</title>

Pronúncia: káwɾə
    verb transitiu
  1. to fall off, fall out.
  2. to drop down.
  3. aeronàutica to crash, come down.
  4. caure a terra to fall to the ground.
  5. la casa cau the building is falling down.
  6. cau neu it is snowing.
  7. he vist caure un llamp I saw a lightning strike.
  8. caure a plom to fall vertical(ly).
  9. caure a trossos (a parracs \ a miques) to fall to pieces, come apart.
  10. estar per caure, si cau no cau to be about to fall.
  11. (ídem) figuradament to be about to happen, be due to happen.
  12. deixar caure figuradament to insinuate, hint at, imply.
  13. (ídem) to slip a comment.
  14. deixar caure algú to let someone down.
  15. deixar caure alguna cosa to drop something, allow something to fall.
  16. el gerro s’ha trencat: l’he deixat caure the jug went to pieces: I dropped it.
  17. deixar-se caure to let oneself go, let oneself fall.
  18. deixar-se caure en una butaca to (drop \ sink) into an armchair.
  19. fer caure to knock down, knock off, push over, cause to fall.
  20. això cau pel seu propi pes that’s obvious, that goes without saying.
  21. caure alguna cosa dels núvols figuradament to come as a godsend.
  22. un llibre que cau de les mans a boring book.
  23. caure (de l’escambell \ del candeler) figuradament to fall, lose one’s (importance \ influence, etc.).
  24. caure de la memòria to be forgotten.
  25. caure a algú les ales del cor to become suddenly discouraged.
  26. caure alguna cosa a sobre d’algú també figuradament to fall something on someone.
  27. totes les sospites cauen sobre ell all suspicions fall on him.
  28. aquesta casa em cau a sobre també figuradament it’s unpleasant for me to live in this house (because of its loneliness, etc.).
  29. caure al mar to fall into sea.
  30. caure en un parany to fall for it, fall into a trap.
  31. caure en mans d’algú to fall into someone’s hands.
  32. caure en desgràcia to fall into disgrace.
  33. caure en error to fall into error.
  34. caure (en desús \ en oblit) to fall into disuse, become obsolete.
  35. l’estil epistolar ha caigut ben avall the epistolary style has sunk low.
  36. [cabells, domassos, etc.] to fall, hang down.
  37. to fall (in battle).
  38. ciències militars [ciutat] to fall, be captured.
  39. la ciutat va caure després de tres mesos de setge the town (fell \ was captured) after three months of blockade.
  40. el govern ha caigut the government has fallen.
  41. la maniobra dels conservadors ha fet caure el primer ministre the manoeuvre of conservatives has brought about the fall of prime minister.
  42. m’ha caigut a les mans aquest llibre I’ve come across this book.
  43. caure als peus d’algú to fling oneself at someone’s feet.
  44. caure sobre l’enemic to (attack \ fall on) the enemy.
  45. [sol, vent] to go down.
  46. va caure el vent the wind died away.
  47. [dia] to decline, go to its close.
  48. [nit] to fall, close in.
  49. al caure de la tarda at nightfall.
  50. [lloc] to fall, lie, be located.
  51. Sant Pol cau més cap al nord Sant Pol lies further to the north.
  52. [data, esdeveniment] to fall.
  53. aquest any Nadal cau en dissabte this year Christmas falls on a Saturday.
  54. [efecte, impressió] aquesta pregunta no li ha caigut bé this question did not make a good impression on him, this question was not well received by him.
  55. una faldilla que cau (bé \ malament) confecció a skirt that (hangs \ sits) (well \ bad).
  56. caure bé [vestit] to suit, look well on.
  57. li queia malament el vestit the suit did not fit him, the suit was not right for him.
  58. caure en alguna cosa to realize.
  59. no hi caic I don’t get it.
  60. ja hi caic I see, now I understand.
  61. caure a algú l’ànima als peus col·loquial to get disillusioned, lose one’s illusions.
  62. (ídem) to be disappointed.
  63. (ídem) to have one’s hopes destroyed.
  64. caure rodó to fall in a heap.
  65. caure malalt to fall ill.
  66. caure mort to fall dead.
  67. caure (de fatiga \ de son) to be ready to drop (with fatigue \ with sleep).
  68. caure de vell to be so old one can hardly walk.
  69. caure escales avall to fall downstairs.
  70. deixar-se caure en un indret to come, arrive, drop in.
  71. sol deixar-se caure per aquí he usually comes here.
  72. tot li cau bé everything is immaterial to him, everything makes no difference to him.
  73. no tenir on caure mort not to have a penny to one’s name.

caure

verb transitiu to fall off , fall out to drop down aeronàutica to crash , come down caure a terra to fall to the ground la casa cau the building is falling down cau neu it is snowing he vist caure un llamp I saw a lightning strike caure a plom to fall vertically caure a trossos a parracs \ a miques to fall to pieces , come apart estar per caure, si cau no cau to be about to fall ídem figuradament to be about to happen , be due to happen deixar caure figuradament to insinuate , hint at , imply ídem to slip a comment deixar caure algú to let someone down deixar caure alguna cosa…