Es mostren 594844 resultats

caure


<title type="display">caure</title>

    verb intransitiu
  1. [pel propi pes] caer, caerse pron. Caure un cos en el buit, caer un cuerpo en el vacío. Ensopegà i caigué, tropezó y cayó (o se cayó).
  2. [desprendre's] caer, caerse pron. Caure les fulles d'un arbre, caer las hojas de un árbol. Li han caigut totes les dents, se le han caído todos los dientes.
  3. [una cosa sobre algú] caer.
  4. [perdre l'equilibri] caer, caerse pron. L'ampolla ha caigut a terra, la botella ha caído al suelo. Ha caigut per les escales, se ha caído por las escaleras.
  5. [penjar] caer. Els cabells li queien damunt el front, el pelo le caía sobre la frente.
  6. [llançar-se, deixar-se anar] caer, arrojarse pron. Va caure als seus peus, cayó a sus pies.
  7. [en un parany, una emboscada] caer.
  8. [abaixar-se] caerse pron. Sempre li cauen els pantalons, siempre se le caen los pantalones.
  9. [declinar] caer, declinar. Queia la tarda que vam arribar a casa, caía la tarde cuando llegamos a casa.
  10. [cessar d'ésser al poder] caer. Va caure el ministre d'afers estrangers, cayó el ministro de asuntos exteriores.
  11. [esdevenir fortuïtament] caer, tocar. Els va caure la grossa, les cayó el gordo.
  12. [trobar-se en un lloc] caer, estar, quedar. El poble cau cap al nord, el pueblo cae hacia el norte.
  13. [escaure's en tal temps] caer.
  14. [afectar] caer, sentar. No sé com els caurà la negativa, no sé como les sentará la negativa.
  15. marina, marítim [un vaixell] caer.
  16. [el vent, el mar] caer, amainar, calmarse pron.
  17. figuradament [sucumbir] caer, morir.
  18. figuradament [en la misèria, en oblit] caer, sumirse pron. Caure en l'oblit, caer en el olvido.
  19. figuradament [en temptació] caer.
  20. figuradament [en pecat] caer, incurrir.
  21. figuradament [arribar, sobrevenir] caer.
  22. figuradament [pecar] caer, pecar.
  23. aquí caic, aquí m'aixeco aquí caigo, aquí me levanto, cayendo y levantando.
  24. caigui qui caigui caiga quien caiga.
  25. caure adormit caer (o quedarse) dormido. Tot just allitat va caure adormit, cayó (o se quedó dormido) nada más acostarse.
  26. caure a plom [verticalment] caer a plomo.
  27. caure bé (o malament) [un vestit, un adorn, etc] caer (o sentar) bien (o mal).
  28. caure bé (o malament) [una persona] caer bien (o mal). Tots els veïns em cauen molt bé, todos los vecinos me caen muy bien.
  29. caure damunt (o sobre) [un enemic] caer sobre (o encima).
  30. caure d'esquena (o de cara) caer (o caerse) de espaldas (o de cara).
  31. caure dels núvols (o del cel) figuradament caer de las nubes (o del cielo).
  32. caure en (o caure-hi) [comprendre, endevinar] caer (o caer en la cuenta). Ara no hi caic, ahora no caigo (o no caigo en la cuenta).
  33. caure en desús caer en desuso.
  34. caure molt avall [en dignitat] caer muy bajo.
  35. caure tot bé familiarment [a algú] darle todo igual, serle todo indiferente.
  36. deixar-se caure en un indret [comparèixer-hi] dejarse caer, presentarse en un sitio.
  37. estar per caure (o si cau no cau) figuradament [estar a punt d'esdevenir-se] estar al caer.
  38. no tenir on caure mort figuradament [ésser molt pobre] no tener donde caerse muerto.
  39. si cau no cau [a punt de caure] en tanganillas.

caure

verb intransitiu pel propi pes caer , caerse pron Caure un cos en el buit , caer un cuerpo en el vacío Ensopegà i caigué , tropezó y cayó o se cayó desprendre's caer , caerse pron Caure les fulles d'un arbre , caer las hojas de un árbol Li han caigut totes les dents , se le han caído todos los dientes una cosa sobre algú caer perdre l'equilibri caer , caerse pron L'ampolla ha caigut a terra , la botella ha caído al suelo Ha caigut per les escales , se ha caído por las escaleras penjar caer Els cabells li queien damunt el front , el pelo le caía sobre la frente llançar-…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">caure</title>

Partició sil·làbica: cau_re
Etimologia: del ll. cadĕre, íd. 1a font: c. 1400
    verb intransitiu
    1. Moure’s, una cosa, pel seu propi pes amb un moviment de translació de dalt a baix. Caure un cos en el buit. Caure pedra, neu.
    2. caure a plom Caure verticalment.
    3. caure el sol de ple a ple per analogia Fer un sol molt fort.
  2. per extensió
    1. Desprendre’s, una cosa, d’allò que li impedia de cedir a l’acció de la gravetat. Caure un fruit de l’arbre. Caure les dents, els cabells.
    2. caure de la memòria figuradament Ésser oblidat.
    3. caure de l’escambell (o del candeler) figuradament Perdre la importància, la influència.
    4. caure del ruc figuradament i col·loquialment Adonar-se d’alguna cosa, deduir-la.
    5. caure dels núvols (o del cel) figuradament Venir (una cosa) sense haver estat esperada.
    6. caure l’ànima als peus (a algú) figuradament Decebre’s, desil·lusionar-se.
    7. caure les ales del cor figuradament Descoratjar-se sobtadament.
    8. caure pel seu propi pes figuradament Ésser (una cosa) evident.
    9. caure un llibre de les mans figuradament Cansar, enfastidir, la seva lectura.
    10. deixar caure figuradament Dir en públic (una cosa) per veure quin efecte fa.
    11. estar per caure (o si cau no cau) Estar, una cosa, a punt de desprendre’s.
    12. estar per caure (o si cau no cau) figuradament Estar, una cosa, a punt d’esdevenir-se.
    1. Amb les preposicions damunt i sobre, atènyer alguna cosa a algú en la seva caiguda.
    2. figuradament Totes les sospites cauen sobre el germà.
    3. caure damunt (o sobre) (a algú) figuradament Oprimir-lo, ésser-li desplaent, resultar inhabitable. Barcelona li queia damunt.
    1. Anar a parar a terra en perdre el suport o l’equilibri. Caure en un pou. Caure a l’abisme.
    2. per analogia Caure en un parany, en una emboscada. Caure a la ratera.
    3. aquí caic, aquí m’aixeco figuradament Anar fent, amb alternatives bones i dolentes.
    1. figuradament Anar a parar a una situació dolenta, trobar-s’hi tot d’un cop. Caure en la misèria. Caure en la desesperació. Caure en desgràcia del qui mana.
    2. per analogia Caure en desús, en oblit.
    3. caure en mans de (algú) Trobar-se tot d’un cop en poder seu.
  6. figuradament Deixar-se anar a una cosa blasmable. Caure en pecat. Caure en temptació. Caure molt avall. Caure en l’afectació.
    1. Davallar lliscant o rodolant un objecte recolzat.
    2. Cedir a l’acció de la gravetat un objecte suspès. Deixar caure els braços.
    3. Penjar lliurement. Els cabells li cauen a la cara.
    4. figuradament Deixar caure les seves mirades sobre algú.
  8. Abaixar-se, un embolcall aplicat a una part del cos o a una cosa qualsevol, al llarg d’aquesta. Li cauen els pantalons.
  9. figuradament Causar, algú o un fet, una impressió determinada en els gustos, l’opinió o l’ànim d’algú. La teva germana em cau molt bé, en canvi, els seus amics em cauen malament, són uns creguts.
    1. caure bé (un vestit, un adorn, etc.) Escaure. Aquesta brusa et cau molt bé.
    2. caure malament (un vestit, un adorn, etc.) No escaure.
  11. per analogia Declinar un període de temps cap a la fi. Començar a caure la tarda.
  12. figuradament Arribar, venir, com davallant. Caure la nit. Un temor sobtat caigué sobre la gent.
    1. Desviar-se de la posició d’equilibri, sobre el sòl, una cosa que hi descansa, dreta o recolzant en alguna altra cosa, moure’s aquella cosa per l’acció de la gravetat fins a restar ajaguda o en una nova posició d’equilibri. Va rebre un cop i caigué. Caure de cara, de clatell, d’esquena.
    2. figuradament Caure malalt. Caure adormit.
    3. hiperbòlicament No poder sostenir-se, estar a punt de caure. Caure de feblesa, d’inanició. Caure de fatiga, de son. Caure de vell.
    4. irònicament Caure de bondat.
    5. caigui qui caigui Sense contemplacions ni respecte.
    6. caure de memòria Caure d’esquena pegant de cap a terra.
    7. no tenir on caure mort figuradament Ésser molt pobre.
  14. figuradament
    1. Sucumbir. Caure un soldat en un combat. Caure una ciutat sota l’enemic.
    2. caure a les mans (o sota la mà) de (algú) Trobar-se tot d’un cop a la seva discreció.
  15. Cessar d’ésser al poder, de governar, perdre la posició preeminent. Caure un ministre.
  16. figuradament Pecar. El just cau set vegades al dia.
    1. Deixar-se anar, llançar-se. Caure agenollat davant una imatge.
    2. caure als peus de (algú) Prosternar-se-li als peus.
    3. caure en (alguna cosa) (o caure-hi) Reeixir a comprendre-la, a recordar-la, a endevinar el fi dissimulat amb què és dita o feta. M’ha saludat, però ara no caic en qui pot ser. Ara no hi caic.
    4. caure sobre l’enemic Escometre’l.
    5. deixar-se caure en un indret Comparèixer-hi.
    1. Esdevenir fortuïtament, per atzar. Els va caure un premi de la rifa. La conversa va caure sobre els principis d’educació.
    2. caure soldat obsolet Tocar-li a un en sort d’ésser soldat.
    1. Escaure’s en tal temps, trobar-se en tal lloc, afectar en tal manera la conveniència, el gust, els interessos, etc., d’algú. Sant Joan cau en dissabte. On cau el nord? No sé com els caurà la negativa.
    2. caure tot bé (a algú) Ésser-li tot indiferent.
    1. marina, marítim Tombar la proa cap a sotavent en salpar l’àncora.
    2. marina, marítim Desviar-se un vaixell del seu rumb cap a una banda o una altra.
    3. caure el vent (o la mar) Minvar, cessar.

■ caure

verb intransitiu Moure’s, una cosa, pel seu propi pes amb un moviment de translació de dalt a baix Caure un cos en el buit Caure pedra, neu caure a plom Caure verticalment caure el sol de ple a ple per analogia Fer un sol molt fort per extensió Desprendre’s, una cosa, d’allò que li impedia de cedir a l’acció de la gravetat Caure un fruit de l’arbre Caure les dents, els cabells caure de la memòria figuradament Ésser oblidat caure de l’escambell o del candeler figuradament Perdre la importància, la influència caure del ruc figuradament i colloquialment Adonar-se d’alguna cosa, deduir-la caure…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Castellà

cauri

cauri

masculí zoologia Cypraea moneta cauri
Gran Diccionari de la llengua catalana

cauri


<title type="display">cauri</title>

Partició sil·làbica: cau_ri
masculí zoologia Mol·lusc gastròpode marí del grup de les porcellanes i de la subclasse dels prosobranquis (Cypraea moneta), de conquilla ovalada, brillant i de color blanquinós.

cauri

masculí zoologia Mollusc gastròpode marí del grup de les porcellanes i de la subclasse dels prosobranquis Cypraea moneta , de conquilla ovalada, brillant i de color blanquinós
Traducció
Diccionari Castellà Català

cauri

cauri

masculí zoologia Cypraea moneta cauri
Diccionari Francès Català

cauri [ou cauris]

cauri [ou cauris]

masculí zoologia cauri © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Castellà Català

cauro

cauro

masculí poc freqüent viento mestral
Diccionari der aranés

caus

<title type="display">caus </title>

    nòm f Era soca der arbe.

    Català: soca, tronc m


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

caus

nòm f Era soca der arbe Català soca, tronc m © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari der aranés

caus

<title type="display">caus </title>

    nòm m Depaus de haria que se sauve entà un cas de besonh.

    Català: reserva f de farina


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

caus

nòm m Depaus de haria que se sauve entà un cas de besonh Català reserva f de farina © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Anglès

causa


<title type="display">causa</title>

Pronúncia: káwzə
    femení
  1. cause, reason, motive.
  2. causa final final cause.
  3. causa primera first cause.
  4. ésser causa d’alguna cosa to be the cause of something.
  5. la guerra ha estat la causa de tots els nostres mals war has been the reason for all our grieves.
  6. a causa de locució preposicional on account of, because of, owing to.
  7. dret cause, suit, action.
  8. formar causa a algú to (summon \ sue) someone.
  9. (ídem) to implicate someone.
  10. advocat sense causes briefless barrister.
  11. obrar amb coneixement de causa figuradament to act with full knowledge of the cause.
  12. instruir una causa to take legal proceedings.
  13. fer causa comuna amb algú ciències polítiques etc. to make common cause with someone.
  14. és per una bona causa it is for a good cause.

causa

femení cause , reason , motive causa final final cause causa primera first cause ésser causa d’alguna cosa to be the cause of something la guerra ha estat la causa de tots els nostres mals war has been the reason for all our grieves a causa de locució preposicional on account of , because of , owing to dret cause , suit , action formar causa a algú to summon \ sue someone ídem to implicate someone advocat sense causes briefless barrister obrar amb coneixement de causa figuradament to act with full knowledge of the cause instruir una causa to take legal proceedings fer causa comuna…