Es mostren 594844 resultats

causante

causante

adjectiu i masculí i femení causant , causador -a masculí i femení dret causant
Diccionari de sinònims Franquesa

causar


<title type="display">causar</title>

ésser la causa de
ocasionar
produir
fer. Aquells mots li van fer molta alegria.
promoure
provocar
suscitar
fer sorgir
engendrar
fer néixer
originar
donar lloc a
donar motiu a
donar ocasió a
donar naixença a
donar eiximent a
desencadenar. Allò desencadenà la guerra.
fer esclatar (una guerra, una contesa, la ira, etc.)
portar. Això portà la discòrdia. Compareu: reportar
motivar
determinar, ésser la causa immediata d'una cosa. Aquell sotrac determinà la caiguda del salamó.
inferir (ferida, ofensa, etc.)
irrogar (un dany, un perjudici, etc.)
fer, íd.
importar. Això importa una gran despesa.
armar (soroll, escàndols, raons, etc.)
moure, íd.
crear. Aquesta llei ha creat una gran desorientació.
donar. Beure massa dona son. Una herba que dona gana.
encórrer. Encórrer la ira del seu pare.
atreure's, íd.
Antònims: Provenir. Ésser efecte de.


© Manuel Franquesa

causar

ésser la causa de ocasionar produir fer Aquells mots li van fer molta alegria promoure provocar suscitar fer sorgir engendrar fer néixer originar donar lloc a donar motiu a donar ocasió a donar naixença a donar eiximent a desencadenar Allò desencadenà la guerra fer esclatar una guerra, una contesa, la ira, etc portar Això portà la discòrdia Compareu reportar motivar determinar , ésser la causa immediata d'una cosa Aquell sotrac determinà la caiguda del salamó inferir ferida, ofensa, etc irrogar un dany, un perjudici, etc fer , íd importar Això importa una gran despesa armar soroll,…
Diccionari Català Anglès

causar

causar

verb transitiu to cause
Conjugador Català

causar


<title type="display">causar</title>

    1. INFINITIU

    1. causar

    2. GERUNDI

    1. causant

    3. PARTICIPI

    1. causat
    2. causada
    3. causats
    4. causades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. causo
      2. causes
      3. causa
      4. causem
      5. causeu
      6. causen

      2. IMPERFET

      1. causava
      2. causaves
      3. causava
      4. causàvem
      5. causàveu
      6. causaven

      3. PASSAT

      1. causí
      2. causares
      3. causà
      4. causàrem
      5. causàreu
      6. causaren

      4. FUTUR

      1. causaré
      2. causaràs
      3. causarà
      4. causarem
      5. causareu
      6. causaran

      5. CONDICIONAL

      1. causaria
      2. causaries
      3. causaria
      4. causaríem
      5. causaríeu
      6. causarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. causi
      2. causis
      3. causi
      4. causem
      5. causeu
      6. causin

      2. IMPERFET

      1. causés
      2. causessis
      3. causés
      4. causéssim
      5. causéssiu
      6. causessin

    6. IMPERATIU

    1. causa
    2. causi
    3. causem
    4. causeu
    5. causin

causar

INFINITIU causar GERUNDI causant PARTICIPI causat causada causats causades INDICATIU PRESENT causo causes causa causem causeu causen IMPERFET causava causaves causava causàvem causàveu causaven PASSAT causí causares causà causàrem causàreu causaren FUTUR causaré causaràs causarà causarem causareu causaran CONDICIONAL causaria causaries causaria causaríem causaríeu causarien SUBJUNTIU PRESENT causi causis causi causem causeu causin IMPERFET causés causessis causés causéssim causéssiu causessin IMPERATIU causa causi causem causeu causin
Diccionari der aranés

causar

<title type="display">causar </title>

    v tr Provocar. Èster era rason de bèra causa.

    Català: causar, provocar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

causar

v tr Provocar Èster era rason de bèra causa Català causar, provocar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Castellà Català

causar

causar

verb transitiu ser causa causar , ocasionar
Diccionari Català Castellà

causar

causar

verb transitiu ésser la causa causar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ causar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">causar</title>

Partició sil·làbica: cau_sar
Etimologia: del b. ll. causare, íd. 1a font: s. XV, Ausiàs
verb transitiu Ésser la causa (d’alguna cosa). Aquests rampells et causaran problemes. Els abocaments industrials han causat la mort dels peixos.

■ causar

verb transitiu Ésser la causa d’alguna cosa Aquests rampells et causaran problemes Els abocaments industrials han causat la mort dels peixos
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

causar


<title type="display">causar</title>

    verb transitiu
  1. verursachen, hervorrufen, veranlassen, herbeiführen, bewirken.
  2. [Schaden] anrichten, zufügen.
  3. [Unruhe, Unheil] stiften.
  4. [Freude, Eindruck, Kummer] machen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

causar

verb transitiu verursachen, hervorrufen, veranlassen, herbeiführen, bewirken Schaden anrichten, zufügen Unruhe, Unheil stiften Freude, Eindruck, Kummer machen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

causar

causar

verb transitiu causare, originare, provocare, arrecare, cagionare, procurare