Es mostren 594823 resultats

cavalcada


<title type="display">cavalcada</title>

Pronúncia: kəβəlkáðə
    femení
  1. [correguda a cavall] chevauchée.
  2. [desfilada] cavalcade, défilé m.
  3. la cavalcada dels Reis (dels Reis Mags, dels Reis Màgics) le défilé des Rois Mages.

cavalcada

cavalcada

<title type="display">cavalcada</title>

femení [correguda a cavall] cavalcata, corsa. || [desfilada] cavalcata, corteo m a cavallo, sfilata. || mil hist scorreria [di uomini armati a cavallo], cavalcata ant. || la cavalcada dels Reis (o dels Reis Mags, o dels Reis Màgics) la sfilata dei Re Magi.

cavalcada

cavalcada

cavalcada

    femení
  1. [correguda a cavall] cabalgada.
  2. [desfilada] cabalgata.
  3. ciències militars i història cabalgada.
  4. la cavalcada dels Reis (o dels Reis Mags, o dels Reis Màgics) la cabalgata de los Reyes Magos.

cavalcada

cavalcada

cavalcada

cavalcada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cavalcada</title>

Accessory
Etimologia: de cavalcar 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
  1. Correguda a cavall.
  2. folklore Desfilada solemne a cavall, pròpia d’algunes festivitats cíviques o religioses.
    1. Incursió de la cavalleria en territori enemic.
    2. història A l’edat mitjana, expedició armada de saqueig i de càstig a la qual havien de concórrer els vassalls menors de seixanta anys per manament del senyor respectiu.
    3. història del dret Dret del senyor a disposar dels vassalls per a les cavalcades, redimible per un tribut.

cavalcada

cavalcade

cavalcade

cavalcade

cavalcade

cavalcader


<title type="display">cavalcader</title>

Pronúncia: kavalkade
    verb intransitiu
  1. cavalcar [en una cavalcada].
  2. familiarment córrer a la desbandada.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

cavalcader

cavalcador
-a

cavalcador
-a

cavalcador
-a

cavalcador

    masculí i femení
  1. cabalgador -ra.
  2. masculí
  3. [marxapeu] montador, apeadero ant.

cavalcador
-a