Es mostren 594844 resultats

cavalcar

cavalcar

    verb intransitiu
  1. cabalgar. Cavalcar en un cavall blanc, cabalgar en (o sobre) un caballo blanco.
    2. verb transitiu
  2. montar. Ell cavalca cavall, però el company cavalca egua, él monta un caballo, pero su compañero monta una yegua.
  3. [cobrir la femella] cabalgar, cubrir, montar.
  4. [una peça a una altra] cabalgar.

cavalcar

verb intransitiu cabalgar Cavalcar en un cavall blanc , cabalgar en o sobre un caballo blanco verb transitiu montar Ell cavalca cavall, però el company cavalca egua , él monta un caballo, pero su compañero monta una yegua cobrir la femella cabalgar , cubrir , montar una peça a una altra cabalgar
Conjugador Català

cavalcar


<title type="display">cavalcar</title>

    1. INFINITIU

    1. cavalcar

    2. GERUNDI

    1. cavalcant

    3. PARTICIPI

    1. cavalcat
    2. cavalcada
    3. cavalcats
    4. cavalcades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. cavalco
      2. cavalques
      3. cavalca
      4. cavalquem
      5. cavalqueu
      6. cavalquen

      2. IMPERFET

      1. cavalcava
      2. cavalcaves
      3. cavalcava
      4. cavalcàvem
      5. cavalcàveu
      6. cavalcaven

      3. PASSAT

      1. cavalquí
      2. cavalcares
      3. cavalcà
      4. cavalcàrem
      5. cavalcàreu
      6. cavalcaren

      4. FUTUR

      1. cavalcaré
      2. cavalcaràs
      3. cavalcarà
      4. cavalcarem
      5. cavalcareu
      6. cavalcaran

      5. CONDICIONAL

      1. cavalcaria
      2. cavalcaries
      3. cavalcaria
      4. cavalcaríem
      5. cavalcaríeu
      6. cavalcarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. cavalqui
      2. cavalquis
      3. cavalqui
      4. cavalquem
      5. cavalqueu
      6. cavalquin

      2. IMPERFET

      1. cavalqués
      2. cavalquessis
      3. cavalqués
      4. cavalquéssim
      5. cavalquéssiu
      6. cavalquessin

    6. IMPERATIU

    1. cavalca
    2. cavalqui
    3. cavalquem
    4. cavalqueu
    5. cavalquin

cavalcar

INFINITIU cavalcar GERUNDI cavalcant PARTICIPI cavalcat cavalcada cavalcats cavalcades INDICATIU PRESENT cavalco cavalques cavalca cavalquem cavalqueu cavalquen IMPERFET cavalcava cavalcaves cavalcava cavalcàvem cavalcàveu cavalcaven PASSAT cavalquí cavalcares cavalcà cavalcàrem cavalcàreu cavalcaren FUTUR cavalcaré cavalcaràs cavalcarà cavalcarem cavalcareu cavalcaran CONDICIONAL cavalcaria cavalcaries cavalcaria cavalcaríem cavalcaríeu cavalcarien SUBJUNTIU PRESENT cavalqui cavalquis cavalqui cavalquem cavalqueu cavalquin IMPERFET cavalqués cavalquessis cavalqués cavalquéssim cavalquéssiu…
Diccionari Català Alemany

cavalcar


<title type="display">cavalcar</title>

    verb intransitiu
  1. reiten.
  2. cavalcar en un cavall blanc auf einem Schimmel reiten.
    3. verb transitiu
  3. reiten.
  4. zoologia beschälen, decken.
  5. per extensió teilweise überdecken.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

cavalcar

verb intransitiu reiten cavalcar en un cavall blanc auf einem Schimmel reiten verb transitiu reiten zoologia beschälen, decken per extensió teilweise überdecken © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

cavalcar

<title type="display">cavalcar</title>

verb transitiu cavalcare, montare. Ell cavalca un pollí, però ella cavalca una egua, lui cavalca (o monta) un puledro, ma lei una cavalla. || [cobrir la femella] coprire, accoppiarsi pron, montare, fecondare. || [una peça a una altra] sovrapporre, accavalcare.

verb intransitiu cavalcare, andare a cavallo, montare a cavallo. Cavalcar sense sella, cavalcare senza sella (o a bisdosso).

cavalcar

verb transitiu cavalcare, montare Ell cavalca un pollí, però ella cavalca una egua , lui cavalca o monta un puledro, ma lei una cavalla || cobrir la femella coprire, accoppiarsi pron , montare, fecondare || una peça a una altra sovrapporre, accavalcare verb intransitiu cavalcare, andare a cavallo, montare a cavallo Cavalcar sense sella , cavalcare senza sella o a bisdosso
DIDAC Diccionari escolar

cavalcar

<title type="display">cavalcar</title>

[! Amb V]
[! Conjugació: amb QU davant E, I]
verb Anar sobre l'esquena d'un cavall, mul, etc., i dirigir-lo. Per a cavalcar amb comoditat, es fan servir les selles.
cavalcada, cavalcadura

cavalcar

Amb V Conjugació amb QU davant E, I verb Anar sobre l'esquena d'un cavall, mul, etc, i dirigir-lo Per a cavalcar amb comoditat, es fan servir les selles cavalcada , cavalcadura
Diccionari Català francès

cavalcar

cavalcar

verb transitiu i intransitiu chevaucher , monter , aller à cheval una peça chevaucher verb transitiu cobrir saillir , couvrir
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cavalcar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cavalcar</title>

Etimologia: del ll. vg. caballicare, íd. 1a font: 1054
    verb
  1. intransitiu Ésser portat sobre l’esquena d’un animal que hom dirigeix. Cavalcar en un cavall blanc. Cavalcar en sella, en bast, en albarda.
  2. transitiu Anar sobre l’esquena d’un animal. Ell cavalca cavall, però el company cavalca egua.
  3. transitiu Cobrir, el cavall o un altre animal, la femella.
  4. transitiu per extensió De dues peces o de dues parts d’una peça envoltant que han de cloure o casar, una part d’una d’elles sobreposar-se a l’altra.

■ cavalcar

verb intransitiu Ésser portat sobre l’esquena d’un animal que hom dirigeix Cavalcar en un cavall blanc Cavalcar en sella, en bast, en albarda transitiu Anar sobre l’esquena d’un animal Ell cavalca cavall, però el company cavalca egua transitiu Cobrir, el cavall o un altre animal, la femella transitiu per extensió De dues peces o de dues parts d’una peça envoltant que han de cloure o casar, una part d’una d’elles sobreposar-se a l’altra
Informació complementària
Traducció
Diccionari Francès Català

cavale

cavale

femení poèticament egua popularment fugida, fuita, fuga © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

cavaler


<title type="display">cavaler</title>

Pronúncia: kavale
    verb intransitiu
  1. popularment trotar, sallar, trescar.
    • [se déplacer sans relâche] córrer amunt i avall, trescar.
  2. cavaler après qqn empaitar algú.
    3. verb transitiu
  3. familiarment empipar, emprenyar, fer la guitza (o la llesca) a.
    4. verb pronominal
  4. familiarment tocar el dos, fotre el camp, pirar intr, guillar intr, fugir cames ajudeu-me.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

cavaler

verb intransitiu popularment trotar, sallar, trescar • se déplacer sans relâche córrer amunt i avall, trescar cavaler après qqn empaitar algú verb transitiu familiarment empipar, emprenyar, fer la guitza o la llesca a verb pronominal familiarment tocar el dos, fotre el camp, pirar intr , guillar intr , fugir cames ajudeu-me © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

cavalerie


<title type="display">cavalerie</title>

Pronúncia: kavalʀi
    femení
  1. ciències militars cavalleria.
  2. cavalerie de Saint Georges figuradament i familiarment diner anglès.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

cavalerie

femení ciències militars cavalleria cavalerie de Saint Georges figuradament i familiarment diner anglès © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç