Es mostren 594844 resultats

cavaller

<title type="display">cavaller</title>

    [! Amb V]
    nom masculí
  1. Un cavaller és un home que munta a cavall.
  2. A l'edat mitjana, home que estava al servei del rei o d'un senyor, amb el seu cavall i les seves armes. Els cavallers participaven en torneigs.
  3. Home que és molt educat i tracta molt bé els altres. També es diu com a paraula de cortesia i respecte en lloc de senyor .
cavallerós, cavallerosa

cavaller

Amb V nom masculí Un cavaller és un home que munta a cavall A l'edat mitjana, home que estava al servei del rei o d'un senyor, amb el seu cavall i les seves armes Els cavallers participaven en torneigs Home que és molt educat i tracta molt bé els altres També es diu com a paraula de cortesia i respecte en lloc de senyor cavallerós , cavallerosa
Diccionari Català francès

cavaller
-essa


<title type="display">cavaller</title>

Pronúncia: kəβəʎé
    masculí i femení
  1. [genet] cavalier -ière.
  2. [d'un orde militar o civil] chevalier m.
  3. cavaller de fortuna figuradament aventurier.
  4. cavaller de la Legió d'Honor chevalier de la Légion d'Honneur.
  5. cavaller d'indústria figuradament chevalier d'industrie.
  6. cavaller errant història chevalier errant.
    7. masculí
  7. història chevalier.
  8. [home cavallerós] galant homme, gentleman.
  9. [terme de cortesia] monsieur.
  10. ciències militars [soldat a cavall] cavalier.

cavaller
-essa

masculí i femení genet cavalier -ière d'un orde militar o civil chevalier m cavaller de fortuna figuradament aventurier cavaller de la Legió d'Honor chevalier de la Légion d'Honneur cavaller d'indústria figuradament chevalier d'industrie cavaller errant història chevalier errant masculí història chevalier home cavallerós galant homme , gentleman terme de cortesia monsieur ciències militars soldat a cavall cavalier
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cavaller1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cavaller</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de cavall1 o del b. ll. caballarius, íd. 1a font: 1046
    masculí
  1. El qui va muntat a cavall. Tot bon cavaller cau de cavall.
    1. història A Atenes, segons la constitució de Soló, ciutadà de la segona classe.
    2. història En la societat romana antiga, individu pertanyent a la classe social de més categoria després de la senatorial.
    3. història Posseïdor d’un cavall i d’armes.
    4. història A partir del segle XIII, membre de l’estament militar, anomenat sovint simplement militar.
    5. Membre d’un orde militar. Cavaller del Temple. Cavaller de Sant Joan.
    6. Membre d’un orde civil. Cavaller de la Legió d’Honor. Cavaller d’Isabel la Catòlica.
    7. cavaller errant Cavaller medieval que, caracteritzat per l’esperit d’aventura, cercava empreses individuals, difícils i generalment justes.
  3. Home cavallerós, galant. Cal ésser cavaller amb les dames.
  4. Terme de cortesia equivalent a senyor. Bon dia, cavallers.
  5. organització militar Soldat a cavall.
  6. cavaller de fortuna figuradament Aventurer que va pel món cercant riquesa, anomenada.
  7. cavaller d’indústria El qui viu d’expedients il·lícits.
  8. cavaller salvatge Durant l’edat mitjana, personatge extravagant pel vestit i la manera d’expressar-se que, com els joglars, viatjava de cort en cort al servei de reis i de magnats.



    9. Vegeu també:
    cavaller2

■ cavaller1

masculí El qui va muntat a cavall Tot bon cavaller cau de cavall història A Atenes, segons la constitució de Soló, ciutadà de la segona classe història En la societat romana antiga, individu pertanyent a la classe social de més categoria després de la senatorial història Posseïdor d’un cavall i d’armes història A partir del segle XIII, membre de l’estament militar, anomenat sovint simplement militar Membre d’un orde militar Cavaller del Temple Cavaller de Sant Joan Membre d’un orde civil Cavaller de la Legió d’Honor Cavaller d’Isabel la Catòlica cavaller errant Cavaller medieval que,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cavaller2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cavaller</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: v. cavaller1
    masculí
  1. tàctica
    1. Obra de fortificació defensiva interior, elevada sobre altres d’una plaça, per a protegir-la i dominar-la.
    2. En els atacs a les places, terraplè elevat que hom construïa per a col·locar-hi l’artilleria.
  2. metrologia Petit fil metàl·lic, en forma de V o U invertides i que pot tenir diversos pesos, que és col·locat al llarg de la part superior del canastró d’una balança de precisió i permet així d’augmentar-ne la sensibilitat.
  3. indústria tèxtil
    1. En l’ordidor, fil que passa d’una banda a l’altra.
    2. Barra de ferro o de fusta que va de l’un a l’altre dels pilars posteriors de les bancades del teler i que serveix de guia i de suport als fils de l’ordit.
    3. Petita làmina metàl·lica o peça de fil d’acer en forma de U invertida que és suspesa sobre cadascun dels fils d’ordit de l’ordidor o del teler i que, en trencar-se el fil corresponent, cau i acciona el mecanisme automàtic d’aturada de l’ordidor o del teler.



    4. Vegeu també:
    cavaller1

■ cavaller2

masculí tàctica Obra de fortificació defensiva interior, elevada sobre altres d’una plaça, per a protegir-la i dominar-la En els atacs a les places, terraplè elevat que hom construïa per a collocar-hi l’artilleria metrologia Petit fil metàllic, en forma de V o U invertides i que pot tenir diversos pesos, que és collocat al llarg de la part superior del canastró d’una balança de precisió i permet així d’augmentar-ne la sensibilitat indústria tèxtil En l’ordidor, fil que passa d’una banda a l’altra Barra de ferro o de fusta que va de l’un a l’altre dels pilars posteriors de les bancades del…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cavallera

■ cavallera

adjectiu femení Mot emprat en l’expressió perspectiva cavallera v perspectiu
Diccionari Català Castellà

cavallerejar

cavallerejar

    verb intransitiu
  1. militar como caballero.
  2. [portar-se com un cavaller] caballerear.

cavallerejar

verb intransitiu militar como caballero portar-se com un cavaller caballerear
Conjugador Català

cavallerejar


<title type="display">cavallerejar</title>

    1. INFINITIU

    1. cavallerejar

    2. GERUNDI

    1. cavallerejant

    3. PARTICIPI

    1. cavallerejat
    2. cavallerejada
    3. cavallerejats
    4. cavallerejades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. cavallerejo
      2. cavallereges
      3. cavallereja
      4. cavalleregem
      5. cavalleregeu
      6. cavalleregen

      2. IMPERFET

      1. cavallerejava
      2. cavallerejaves
      3. cavallerejava
      4. cavallerejàvem
      5. cavallerejàveu
      6. cavallerejaven

      3. PASSAT

      1. cavalleregí
      2. cavallerejares
      3. cavallerejà
      4. cavallerejàrem
      5. cavallerejàreu
      6. cavallerejaren

      4. FUTUR

      1. cavallerejaré
      2. cavallerejaràs
      3. cavallerejarà
      4. cavallerejarem
      5. cavallerejareu
      6. cavallerejaran

      5. CONDICIONAL

      1. cavallerejaria
      2. cavallerejaries
      3. cavallerejaria
      4. cavallerejaríem
      5. cavallerejaríeu
      6. cavallerejarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. cavalleregi
      2. cavalleregis
      3. cavalleregi
      4. cavalleregem
      5. cavalleregeu
      6. cavalleregin

      2. IMPERFET

      1. cavalleregés
      2. cavalleregessis
      3. cavalleregés
      4. cavalleregéssim
      5. cavalleregéssiu
      6. cavalleregessin

    6. IMPERATIU

    1. cavallereja
    2. cavalleregi
    3. cavalleregem
    4. cavalleregeu
    5. cavalleregin

cavallerejar

INFINITIU cavallerejar GERUNDI cavallerejant PARTICIPI cavallerejat cavallerejada cavallerejats cavallerejades INDICATIU PRESENT cavallerejo cavallereges cavallereja cavalleregem cavalleregeu cavalleregen IMPERFET cavallerejava cavallerejaves cavallerejava cavallerejàvem cavallerejàveu cavallerejaven PASSAT cavalleregí cavallerejares cavallerejà cavallerejàrem cavallerejàreu cavallerejaren FUTUR cavallerejaré cavallerejaràs cavallerejarà cavallerejarem cavallerejareu cavallerejaran CONDICIONAL cavallerejaria cavallerejaries cavallerejaria cavallerejaríem cavallerejaríeu cavallerejarien…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cavallerejar

■ cavallerejar

verb intransitiu Seguir la cavalleria militar Militar Portar-se com un cavaller
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

cavallerejar

cavallerejar

verb intransitiu être militaire dans la cavalerie portar-se com un cavaller se conduire comme un gentleman
Diccionari Català Castellà

cavalleresc
-a

cavalleresc
-a

adjectiu caballeresco -ca