Es mostren 594823 resultats

cavar

<title type="display">cavar</title>

verb transitiu [la terra] zappare, zappettare, vangare. || [un pou] scavare. || [una peça] svuotare, incavare. || fig [cavil·lar] pensare, meditare, approfondire. || cavar damunt damunt zappettare.

cavar

cavar

<title type="display">cavar</title>

    verb
  1. Remoure la terra d'un camp amb una eina com l'aixada o el càvec. Abans de plantar, s'ha de cavar.
  2. Fer a terra un sot o un fossat. Abans, la gent cavava fosses per enterrar els morts.

cavar

cavar


<title type="display">cavar</title>

Pronúncia: kəβá
    verb transitiu
  1. [la terra] bêcher, biner.
  2. [un pou, un clot] creuser.
  3. [una peça] creuser, évider.
  4. figuradament [cavil·lar] creuser, approfondir.
  5. cavar damunt damunt bêcher légèrement.

cavar

cavatina

cavatina

cavatina

cavatina

cavatina

cavatina

cavatina

cavatina

cavatina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cavatina</title>

Accessory
Etimologia: de l’it. cavatina, der. de cavata ‘extracció (de la veu)’ 1a font: 1888, DLab.
Body
    femení música
  1. Breu fragment vocal solístic, més senzill que l’ària, que hom troba al final del segle XVIII en algunes obres.
  2. Nom donat a peces instrumentals de forma lliure la brevetat i el lirisme de les quals recorden les teatrals.

cavatina

cavatina

cavatina

cavatine

cavatine