Homòfon: sebollir Etimologia: der. de ceba, a partir d’una base ll. *cepullione, der. de cepŭlla, que ho és també de cepa
Body
masculí
Planter de ceba.
botànica Planta herbàcia de la família de les liliàcies (Asphodelus fistulosus), de tiges fistuloses, fulles llargues i linears i flors blanques agrupades en raïms, freqüent als erms, indrets incultes i marges dels camins de les terres baixes mediterrànies.
masculí Planter de ceba botànica Planta herbàcia de la família de les liliàcies Asphodelus fistulosus , de tiges fistuloses, fulles llargues i linears i flors blanques agrupades en raïms, freqüent als erms, indrets incultes i marges dels camins de les terres baixes mediterrànies
masculí botànica cebollana caramuixa f , cebollí botànica simiente llavor de ceba f botànica para trasplantar cebollí figuradament ignorante ceballot enviar a escardar cebollinos figuradament i familiarment engegar a dida o a passeig, o a la quinta forca enviar a escardar cebollinos figuradament i familiarment desentenderse deixar de banda o de racó