Es mostren 594823 resultats

cedible

cedible

transferible renunciable Antònims Incedible Intransferible © Manuel Franquesa
Diccionari Català Italià

cedible

cedible

adjectiu cedibile
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cedible

■ cedible

adjectiu Que pot ésser cedit
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

cedible

cedible

adjectiu dret cessible
Diccionari Anglès Català

cedilla

cedilla

noun ce trencada
Diccionari Castellà Català

cedilla

cedilla

femení letra ce trencada virgulilla diacrític de la ç m
Diccionari Francès Català

cédille

cédille

femení c cédille ce f trencada © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari de sinònims Franquesa

cedir


<title type="display">cedir</title>

  1. v. tr.
    donar (→)
    abandonar (→)
    alienar
    deferir, cedir quelcom per condescendència.
    deixar, cedir per testament. Va deixar una casa a la seva amiga.
    transferir
    apropiar. Apropià al seu fill la seva casa de camp.
    renunciar, cedir algú una cosa per pròpia voluntat. Renunciar una herència.
    endossar (un document de crèdit fent-ho constar al dors). Endossar una lletra.
    traspassar (un dret, el domini d'una cosa)
    deixar en poder (d'algú)
  2. v. intr. Cessar de resistir a la voluntat d'altri.
    abandonar-se
    donar-se. Veig que tens raó: em dono.
    capitular
    conformar-se
    sucumbir, cedir a una cosa a la qual hom no pot resistir més. Sucumbir a la temptació.
    ajeure's, cedir a la voluntat d'altri.
    sotmetre's
    transigir
    fluixejar, mostrar-se fluix, començar a cedir.
    amollar. Al principi sembla inexorable, però després amolla.
    contemporitzar, cedir per motius pràctics, exteriorment, sense capitular interiorment.
    desentestar-se
    desentossudir-se
    amainar (o baixar) veles
    afluixar la corda
    doblegar-se
    aplanar-se a fer (una cosa)
    retre's o rendir-se
    deferir, cedir per condescendència
    sotmetre's
    inclinar-se. A la fi, s'inclinà davant la sentència del tribunal.
    obeir, cedir alguna cosa a l'impuls o a l'acció de quelcom. La barca no obeïa el timó.
    batre's en retirada
    Antònims: Resistir. Tenir algú a ratlla.
  3. escagassar-se, cedir, un mur, una pilastra, etc.
    aclofar-se, íd.
    aclucar-se (un pont, un arc, una teulada, etc.)
  4. → disminuir.
  5. Fer cedir: Forçar. Flectir (lit.).



© Manuel Franquesa

cedir

v tr donar → abandonar → alienar deferir , cedir quelcom per condescendència deixar , cedir per testament Va deixar una casa a la seva amiga transferir apropiar Apropià al seu fill la seva casa de camp renunciar , cedir algú una cosa per pròpia voluntat Renunciar una herència endossar un document de crèdit fent-ho constar al dors Endossar una lletra traspassar un dret, el domini d'una cosa deixar en poder d'algú v intr Cessar de resistir a la voluntat d'altri abandonar-se donar-se Veig que tens raó em dono capitular conformar-se sucumbir , cedir a una cosa a la qual hom no pot…
Diccionari der aranés

cedir

<title type="display">cedir </title>

    v tr intr
  1. Dar, passar o transferir a quauquarrés ua causa, ua accion, un dret o un lòc.
  2. Disminuïr o deishar d’auer resisténcia. Ex.: Era avitz dera ròda cedís.

    3. Català: 1. cedir, transferir; 2. cedir, afluixar: El pern de la roda cedeix


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

cedir

v tr intr Dar, passar o transferir a quauquarrés ua causa, ua accion, un dret o un lòc Disminuïr o deishar d’auer resisténcia Ex Era avitz dera ròda cedís Català 1 cedir, transferir 2 cedir, afluixar El pern de la roda cedeix © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

cedir


<title type="display">cedir</title>

    verb transitiu
  1. ceder. Cediu el pas, ceda el paso. Cedir el seient, ceder el asiento.
    2. verb intransitiu
  2. [cessar de resistir] ceder. Cedir als precs, ceder a los ruegos.
  3. [minvar d'intensitat] ceder, aflojar. Cedir la tos, ceder la tos.
  4. [a la son] ceder.
  5. no cedir a algú [en amabilitat, en generositat] no irle a la zaga.

cedir

verb transitiu ceder Cediu el pas , ceda el paso Cedir el seient , ceder el asiento verb intransitiu cessar de resistir ceder Cedir als precs , ceder a los ruegos minvar d'intensitat ceder , aflojar Cedir la tos , ceder la tos a la son ceder no cedir a algú en amabilitat, en generositat no irle a la zaga