Es mostren 594823 resultats

admdor.
| admdora.

admdor.
| admdora.

abreviatura dret civil administrador 2
Diccionari der aranés

adméter

<title type="display">adméter </title>

    v tr
  1. Recéber o acceptar a ua persona en un lòc o en un grop.
  2. Reconéisher coma cèrta o exacta ua causa.

    3. Català: admetre, acceptar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

adméter

v tr Recéber o acceptar a ua persona en un lòc o en un grop Reconéisher coma cèrta o exacta ua causa Català admetre, acceptar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

admetre


<title type="display">admetre</title>

    verb transitiu
  1. admitir. Admetre algú en un partit, admitir a alguien en un partido.
  2. [acceptar] admitir, aceptar.
  3. [consentir] admitir, consentir, aguantar.

admetre

verb transitiu admitir Admetre algú en un partit , admitir a alguien en un partido acceptar admitir , aceptar consentir admitir , consentir , aguantar
Conjugador Català

admetre


<title type="display">admetre</title>

    1. INFINITIU

    1. admetre

    2. GERUNDI

    1. admetent

    3. PARTICIPI

    1. admès
    2. admesa
    3. admesos
    4. admeses

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. admeto
      2. admets
      3. admet
      4. admetem
      5. admeteu
      6. admeten

      2. IMPERFET

      1. admetia
      2. admeties
      3. admetia
      4. admetíem
      5. admetíeu
      6. admetien

      3. PASSAT

      1. admetí
      2. admeteres
      3. admeté
      4. admetérem
      5. admetéreu
      6. admeteren

      4. FUTUR

      1. admetré
      2. admetràs
      3. admetrà
      4. admetrem
      5. admetreu
      6. admetran

      5. CONDICIONAL

      1. admetria
      2. admetries
      3. admetria
      4. admetríem
      5. admetríeu
      6. admetrien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. admeti
      2. admetis
      3. admeti
      4. admetem
      5. admeteu
      6. admetin

      2. IMPERFET

      1. admetés
      2. admetessis
      3. admetés
      4. admetéssim
      5. admetéssiu
      6. admetessin

    6. IMPERATIU

    1. admet
    2. admeti
    3. admetem
    4. admeteu
    5. admetin

admetre

INFINITIU admetre GERUNDI admetent PARTICIPI admès admesa admesos admeses INDICATIU PRESENT admeto admets admet admetem admeteu admeten IMPERFET admetia admeties admetia admetíem admetíeu admetien PASSAT admetí admeteres admeté admetérem admetéreu admeteren FUTUR admetré admetràs admetrà admetrem admetreu admetran CONDICIONAL admetria admetries admetria admetríem admetríeu admetrien SUBJUNTIU PRESENT admeti admetis admeti admetem admeteu admetin IMPERFET admetés admetessis admetés admetéssim admetéssiu admetessin IMPERATIU admet admeti admetem admeteu admetin
Diccionari de sinònims Franquesa

admetre


<title type="display">admetre</title>

  1. Donar entrada en algun lloc.
    rebre
    donar audiència o rebre en audiència, es diu solament quan el subjecte és un alt dignatari.
    donar entrada
    cooptar, admetre algú a formar part d'una corporació.
    readmetre
    iniciar, admetre algú a la participació de misteris religiosos, de coses secretes.
  2. Rebre hom en el seu esperit alguna cosa com a veritable o valedora.
    acceptar. Acceptar un càstig, una teoria, una idea, les excuses, etc.
    adoptar. Vam adoptar la seva proposició.
    reconèixer, admetre una cosa que abans hom negava o de la qual dubtava. Ell reconeix el seu error.
    confessar. Confesso que no tenia raó. Confesso que no el feia tan intel·ligent.
    conèixer. Conec que teniu raó.
    convenir. Tots convenim en el mèrit d'aquest treball.
    acordar. Tothom li acorda que ho ha fet sense mala intenció.
    concedir. Us concedeixo que en aquest punt anava equivocat.
    atorgar, reconèixer, confessar.
    voler, admetre que una cosa afirmada per un altre sigui vera. Ara jo vull que hagi estat així com tu dius: no per això ets menys culpable.
    Antònims: Tancar els ulls a l'evidència (a la veritat). No entendre's de raons.
  3. consentir
    tolerar
    permetre
    sofrir
    suportar
    comportar
    aguantar
    Antònims: Refusar. Recusar.



© Manuel Franquesa

admetre

Donar entrada en algun lloc rebre donar audiència o rebre en audiència , es diu solament quan el subjecte és un alt dignatari donar entrada cooptar , admetre algú a formar part d'una corporació readmetre iniciar , admetre algú a la participació de misteris religiosos, de coses secretes Rebre hom en el seu esperit alguna cosa com a veritable o valedora acceptar Acceptar un càstig, una teoria , una idea , les excuses , etc adoptar Vam adoptar la seva proposició reconèixer , admetre una cosa que abans hom negava o de la qual dubtava Ell reconeix el seu error confessar Confesso que no tenia…
Diccionari Català Alemany

admetre

admetre

verb transitiu zulassen dulden aufnehmen Idee anerkennen, zugeben © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

admetre

<title type="display">admetre</title>

[pp admès] verb transitiu ammettere, accogliere, accettare. Ésser admès en un partit, essere ammesso in un partito. || [acceptar] accettare, ammettere. Admetre una suposició, ammettere una supposizione. || [consentir] permettere, ammettere, riconoscere, consentire. No admetre ajornaments, non permettere (o ammettere) aggiornamenti.

admetre

pp admès verb transitiu ammettere, accogliere, accettare Ésser admès en un partit , essere ammesso in un partito || acceptar accettare, ammettere Admetre una suposició , ammettere una supposizione || consentir permettere, ammettere, riconoscere, consentire No admetre ajornaments , non permettere o ammettere aggiornamenti
Diccionari Català Anglès

admetre


<title type="display">admetre</title>

Pronúncia: ədmɛ́tɾə
    [participi admès] verb transitiu
  1. to admit.
  2. to allow, accept.
  3. [teoria] to accept.
  4. [dubtes] to leave room for.
  5. [retard] to allow for.

admetre

participi admès verb transitiu to admit to allow , accept teoria to accept dubtes to leave room for retard to allow for
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ admetre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">admetre</title>

Etimologia: del ll. admittĕre, íd.
    verb transitiu
  1. Rebre, donar entrada, en algun lloc. Ésser admès en un partit.
  2. Rebre en l’esperit (alguna cosa) com a veritable o valedora; acceptar. Admetre una suposició.
  3. Consentir, sofrir. No admetre ajornaments.

■ admetre

verb transitiu Rebre, donar entrada, en algun lloc Ésser admès en un partit Rebre en l’esperit alguna cosa com a veritable o valedora acceptar Admetre una suposició Consentir, sofrir No admetre ajornaments
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

admetre

<title type="display">admetre</title>

    [! Conjugació: admès, admesa, admesos, admeses]
    verb
  1. Acceptar una persona en un lloc o en un grup. Si admeten una persona en una empresa, volen que hi treballi.
  2. Acceptar alguna cosa. En alguns restaurants no admeten propines.
  3. Reconèixer que alguna cosa és veritat. Algunes persones no admeten mai que s'han equivocat.
admissible, inadmissible, readmetre

admetre

Conjugació admès, admesa, admesos, admeses verb Acceptar una persona en un lloc o en un grup Si admeten una persona en una empresa, volen que hi treballi Acceptar alguna cosa En alguns restaurants no admeten propines Reconèixer que alguna cosa és veritat Algunes persones no admeten mai que s'han equivocat admissible , inadmissible , readmetre