Es mostren 594827 resultats

ceinture


<title type="display">ceinture</title>

Pronúncia: sɛ̃tyʀ
    femení
  1. [bande de cuir] cinturó m. Boucler sa ceinture, cordar-se el cinturó. Attachez vos ceintures!, cordeu-vos el cinturó!
  2. [qqch servant à serrer la ceinture] cinyell m.
  3. [bande large qui serre la ceinture] faixa.
  4. [d’une roue] llanda.
  5. [partie du corps ou d’un vêtement] cintura. Il était nu jusqu’à la ceinture, anava nu fins a la cintura. La jupe est trop large de ceinture, la faldilla és massa ampla de cintura.
  6. anatomia cintura. Ceinture scapulaire, cintura escapular.
  7. figuradament [ce qui entoure, en général] cinyell m, cinturó m. Une ceinture de flammes, un cinyell de flames. La ceinture rouge de Paris, el cinturó roig de París.
  8. marina, marítim contubal m.
  9. antigament bossa [que es portava a la cintura].
  10. au-dessous de la ceinture per sota de la cintura.
    figuradament de baix nivell (o de poca volada).
  11. ceinture de chasteté història cinturó m de castedat.
  12. ceinture de grossesse faixa d’embaràs.
  13. ceinture de sécurité cinturó m de seguretat.
  14. ceinture noire esports cinturó m negre.
  15. ceinture orthopédique faixa ortopèdica.
  16. ceinture verte espais m pl verds al voltant de la ciutat.
  17. de ceinture de circumval·lació [transport públic].
  18. et à vous, ceinture ! familiarment i vosaltres aguanteu-vos (o i vosaltres a córrer)! [expressant el fet de deixar sense menjar o sense algun do].
  19. se mettre (ou se serrer) la (ou faire) ceinture figuradament estrènyer-se el cinturó.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

ceinture

ceinturer


<title type="display">ceinturer</title>

Pronúncia: sɛ̃tyʀe
    verb transitiu
  1. cenyir.
  2. encerclar, envoltar. Ceinturer une ville de murailles, encerclar una ciutat de muralles.
  3. [entourer] rodejar, voltar.
  4. [enlacer] agafar per la cintura.
  5. tecnologia enllandar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

ceinturer

ceinturon

ceinturon

ceitil

ceitil

ceja


<title type="display">ceja</title>

    femení
  1. [del ojo] cella.
  2. [borde saliente de un objeto] cella, rebava.
  3. [cumbre de una sierra] cresta.
  4. [nube] cella, cell m.
  5. música [de guitarra] celleta.
  6. música [para elevar el tono] transpositor m, transportador m.
  7. música [con el dedo] pont m.
  8. americanisme [vereda] viarany m.
  9. arquear (o enarcar) las cejas figuradament i familiarment fer uns ulls com unes taronges.
  10. estar hasta las cejas figuradament i familiarment estar-ne fins al capdamunt.
  11. fruncir las cejas arrufar les celles (o el nas).
  12. quemarse las cejas figuradament i familiarment [estudiar] cremar-se les celles.
  13. tener (o llevar, o ponérsele, o metérsele) entre ceja y ceja (o entre cejas) figuradament ficar-se entre cella i cella.

ceja

cejadero

cejadero

cejador

cejador

cejar


<title type="display">cejar</title>

    verb intransitiu
  1. recular, retrocedir.
  2. cejar en figuradament desistir de, renunciar a. No ceja en sus propósitos, no desisteix dels seus propòsits.

cejar

cejijunto
-ta

cejijunto
-ta

cejilla

cejilla