femení
1. cessament m, cessació, suspensió. Cessation des hostilités, cessament de les hostilitats.
2. cessation de paiements suspensió de pagaments.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. cessació, suspensió, treva.
2. ça n’a pas de cesse familiarment això no s’acaba mai.
3. il (elle) n’a ni repos ni cesse no para mai (o no té ni fre ni aturador).
4. il n’a pas de cesse qu’il n’obtienne... familiarment no pararà fins que no aconseguirà....
5. sans cesse sense treva (o sense parar, o incessantment).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. cessar, calmar-se pron, parar(-se). L’orage a cessé, la tempesta ha parat.
2. [finir] acabar-se.
3. cesser de acabar (o parar, o deixar) de. Il a cessé de crier, ha parat de cridar. Elle avait cessé de l’aimer, ella havia deixat d’estimar-lo.
verb transitiu
4. cessar, acabar, parar, aturar, interrompre, abandonar. Cessez ce tapage!, atureu aquest xivarri! Cesser le combat, aturar el combat. Cesser les poursuites judiciaires, interrompre les demandes judicials.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí invariable ciències militars alto el foc.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení dret cedibilitat.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu dret cedible.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç