Es mostren 594827 resultats

cient

cient

    adjectiu
  1. antigament conocedor -a.
    2. masculí
  2. [coneixença certa] conocimiento.
  3. a cient a sabiendas, conscientemente.
  4. a cient de [a sabuda de] a sabiendas de.

cient

adjectiu antigament conocedor -a masculí coneixença certa conocimiento a cient a sabiendas , conscientemente a cient de a sabuda de a sabiendas de
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cient


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cient</title>

Partició sil·làbica: ci_ent
Etimologia: del ll. sciens, -ntis ‘el qui sap’ 1a font: s. XIV, Llull
    antigament
  1. adjectiu Sabent, coneixedor.
  2. masculí Coneixença certa; consciència.
  3. a cient locució adverbial Conscientment, amb plena coneixença.
  4. a cient de locució prepositiva A sabuda de, a coneixença de.

■ cient

antigament adjectiu Sabent, coneixedor masculí Coneixença certa consciència a cient locució adverbial Conscientment, amb plena coneixença a cient de locució prepositiva A sabuda de, a coneixença de
Traducció
Diccionari Català Italià

cient

<title type="display">cient</title>

adjectiu ant sciente ant.

masculí conoscenza f. || a cient seientemente, in modo consapevole, coscientemente, a bella posta, deliberatamente. || a cient de [a sabuda de] conscio di.

cient

adjectiu ant sciente ant masculí conoscenza f || a cient seientemente, in modo consapevole, coscientemente, a bella posta, deliberatamente || a cient de a sabuda de conscio di
Diccionari Català francès

cient

cient

masculí antigament a cient de a sabuda de au vu et au su de
Diccionari Català Alemany

cient


<title type="display">cient</title>

    adjectiu antigament
  1. wissend.
  2. a cient locució adverbial wissentlich.
  3. a cient d'(algú) locució prepositiva mit jemandes Kenntnis oder Wissen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

cient

adjectiu antigament wissend a cient locució adverbial wissentlich a cient d'algú locució prepositiva mit jemandes Kenntnis oder Wissen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

científic
-a

científic
-a

adjectiu scientifico -a masculí i femení scienziato -a
Diccionari Català Alemany

científic

científic

adjectiu wissenschaftlich masculí i femení Wissenschaftlerin m f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Anglès

científic
-a

científic
-a

adjectiu scientific
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ científic
| científica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">científic</title>

Partició sil·làbica: ci_en_tí_fic
Etimologia: del ll. td. scientifĭcus ‘el qui fa ciència’, format amb el ll. facĕre ‘fer’ 1a font: 1390
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la ciència o a les ciències.
  2. adjectiu Que està d’acord amb els principis i les regles de la ciència o d’una ciència. Raonaments científics. Normes científiques.
  3. adjectiu i masculí i femení Que posseeix ciència o una ciència. Un gran científic.

■ científic
| científica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la ciència o a les ciències adjectiu Que està d’acord amb els principis i les regles de la ciència o d’una ciència Raonaments científics Normes científiques adjectiu i masculí i femení Que posseeix ciència o una ciència Un gran científic
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

científic

<title type="display">científic</title>

    adjectiu
  1. De la ciència o de les ciències. Si dius que a la Lluna hi ha habitants, dius una cosa que no és científica, no està d'acord amb els estudis de la ciència.
    2. nom masculí i femení
  2. Persona que es dedica a la ciència, que fa treballs d'investigació. Marie Curie va ser una científica que va investigar sobre la radioactivitat i va aïllar el radi pur.

científic

adjectiu De la ciència o de les ciències Si dius que a la Lluna hi ha habitants, dius una cosa que no és científica, no està d'acord amb els estudis de la ciència nom masculí i femení Persona que es dedica a la ciència, que fa treballs d'investigació Marie Curie va ser una científica que va investigar sobre la radioactivitat i va aïllar el radi pur