Homòfon: sima Etimologia: del ll. cyma ‘brot tendre’, i aquest, del gr. kỹma. íd., que significà després ‘cim dels arbres’ i d’ací ‘cim’; el masculí cim s’explica pel gènere dels sinònims som i cap11a font: s. XIV, Llull
femení cim 1 botànica Cadascun dels brots o tanys d’una planta que s’enlairen fins al cimall Cimall botànica Inflorescència definida en la qual l’eix principal té creixement limitat i termina en una flor, com també els eixos secundaris successius cima bípara Dicasi cima escorpiode Monocasi en què la ramificació té lloc sempre pel mateix costat de l’eix cima helicoide Monocasi en què les branques successives arrenquen alternativament d’un costat i de l’altre cima multípara Pleocasi cima unípara Monocasi pesca Part superior i més prima d’una canya llarga de pescar