Es mostren 594827 resultats

■ cimentació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cimentació</title>

Partició sil·làbica: ci_men_ta_ci_ó
Etimologia: de cimentar1
    femení
  1. petrografia Procés de diagènesi que transforma un sediment en una roca compacta i dura per deposició de minerals en els intersticis del material sedimentari solt, que se solda.
  2. Injecció de ciment entre la paret rocosa d’una perforació i el tub de revestiment, cosa que dona estabilitat a tot el pou.

■ cimentació

femení petrografia Procés de diagènesi que transforma un sediment en una roca compacta i dura per deposició de minerals en els intersticis del material sedimentari solt, que se solda Injecció de ciment entre la paret rocosa d’una perforació i el tub de revestiment, cosa que dona estabilitat a tot el pou
Traducció
Diccionari der aranés

cimentacion

<title type="display">cimentacion </title>

    nòm f Accion de cimentar; er efècte.

    Català: cimentació


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

cimentacion

nòm f Accion de cimentar er efècte Català cimentació © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Castellà Català

cimentación

cimentación

femení fonamentació , fonaments m pl
Diccionari Castellà Català

cimentador
-ra

cimentador
-ra

adjectiu i masculí i femení fonamentador -a
Diccionari Català Anglès

cimentar

cimentar

verb transitiu to cement
Conjugador Català

cimentar


<title type="display">cimentar</title>

    1. INFINITIU

    1. cimentar

    2. GERUNDI

    1. cimentant

    3. PARTICIPI

    1. cimentat
    2. cimentada
    3. cimentats
    4. cimentades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. cimento
      2. cimentes
      3. cimenta
      4. cimentem
      5. cimenteu
      6. cimenten

      2. IMPERFET

      1. cimentava
      2. cimentaves
      3. cimentava
      4. cimentàvem
      5. cimentàveu
      6. cimentaven

      3. PASSAT

      1. cimentí
      2. cimentares
      3. cimentà
      4. cimentàrem
      5. cimentàreu
      6. cimentaren

      4. FUTUR

      1. cimentaré
      2. cimentaràs
      3. cimentarà
      4. cimentarem
      5. cimentareu
      6. cimentaran

      5. CONDICIONAL

      1. cimentaria
      2. cimentaries
      3. cimentaria
      4. cimentaríem
      5. cimentaríeu
      6. cimentarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. cimenti
      2. cimentis
      3. cimenti
      4. cimentem
      5. cimenteu
      6. cimentin

      2. IMPERFET

      1. cimentés
      2. cimentessis
      3. cimentés
      4. cimentéssim
      5. cimentéssiu
      6. cimentessin

    6. IMPERATIU

    1. cimenta
    2. cimenti
    3. cimentem
    4. cimenteu
    5. cimentin

cimentar

INFINITIU cimentar GERUNDI cimentant PARTICIPI cimentat cimentada cimentats cimentades INDICATIU PRESENT cimento cimentes cimenta cimentem cimenteu cimenten IMPERFET cimentava cimentaves cimentava cimentàvem cimentàveu cimentaven PASSAT cimentí cimentares cimentà cimentàrem cimentàreu cimentaren FUTUR cimentaré cimentaràs cimentarà cimentarem cimentareu cimentaran CONDICIONAL cimentaria cimentaries cimentaria cimentaríem cimentaríeu cimentarien SUBJUNTIU PRESENT cimenti cimentis cimenti cimentem cimenteu cimentin IMPERFET cimentés cimentessis cimentés cimentéssim cimentéssiu cimentessin…
Diccionari Català francès

cimentar

cimentar

verb transitiu construcció cimenter
Diccionari Català Castellà

cimentar

cimentar

verb transitiu construcció unir con cemento cubrir con cemento
Diccionari Català Italià

cimentar

cimentar

verb transitiu constr cementare
Diccionari Castellà Català

cimentar


<title type="display">cimentar</title>

    [Se conjuga como: apretar] verb transitiu
  1. arquitectura [un edificio] fonamentar, cossolar.
  2. [la amistad, las relaciones, la paz] consolidar, enfortir, afermar.
    3. verb pronominal
  3. consolidar-se, enfortir-se, afermar-se.

cimentar

Se conjuga como apretar verb transitiu arquitectura un edificio fonamentar , cossolar la amistad, las relaciones, la paz consolidar , enfortir , afermar verb pronominal consolidar-se , enfortir-se , afermar-se