Etimologia: del ll. cynĭcus ‘cínic [filòsof]’, i aquest, del gr. kynikós ‘caní; cínic’, del gr. kýōn, kynós ‘gos’, perquè l’escola era a Kynosargos (Atenes) o per la manca de convencions dels cínics 1a font: 1803, DEst.
Body
adjectiu
Relatiu o pertanyent a l’escola cínica.
Dit de qui, impúdicament, fa gala de no creure en la rectitud i la sinceritat; impúdic.
escola cínicafilosofia Escola filosòfica grega que aspirava a l’autosuficiència moral de l’individu, lligada a una crítica de la civilització i de les convencions socials i a una apologia de l’estat natural.
adjectiu Relatiu o pertanyent a l’escola cínica Dit de qui, impúdicament, fa gala de no creure en la rectitud i la sinceritat impúdic escola cínica filosofia Escola filosòfica grega que aspirava a l’autosuficiència moral de l’individu, lligada a una crítica de la civilització i de les convencions socials i a una apologia de l’estat natural
adjectiu Una persona és cínica quan es burla de l'honradesa i de la bondat de la gent, no sent vergonya de res i fa el contrari del que diu. Una actitud cínica és, per exemple, dir que es vol la pau i vendre armes a fi que hi hagi guerra.
adjectiu Una persona és cínica quan es burla de l'honradesa i de la bondat de la gent, no sent vergonya de res i fa el contrari del que diu Una actitud cínica és, per exemple, dir que es vol la pau i vendre armes a fi que hi hagi guerra cinisme