Es mostren 594823 resultats

círculo


<title type="display">círculo</title>

    masculí
  1. [circunferencia] cercle.
  2. figuradament cercle, centre. Círculo social, cercle social.
  3. [prehistoria] cercle de menhirs.
  4. [de hechicero] cercle màgic.
  5. círculo acimutal marina, marítim cercle azimutal.
  6. círculo de declinación (u horario) astronomia arc de declinació.
  7. círculo máximo, menor [de una esfera] cercle màxim, menor.
  8. círculo polar ártico, antártico cercle polar àrtic, antàrtic.
  9. círculo vicioso cercle viciós.
  10. en círculo en cercle, circularment.

círculo

masculí circunferencia cercle figuradament cercle , centre Círculo social , cercle social prehistoria cercle de menhirs de hechicero cercle màgic círculo acimutal marina, marítim cercle azimutal círculo de declinación u horario astronomia arc de declinació círculo máximo, menor de una esfera cercle màxim, menor círculo polar ártico, antártico cercle polar àrtic, antàrtic círculo vicioso cercle viciós en círculo en cercle , circularment
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ circum-

■ circum-

Prefix, del llatí circum , que significa ‘al voltant’ Ex circumloqui, circumnavegació
Diccionari Anglès Català

circum-

circum-

prefix circum-
Gran Diccionari de la llengua catalana

circumboreal


<title type="display">circumboreal</title>

Partició sil·làbica: cir_cum_bo_re_al
Etimologia: de circum- i boreal
    adjectiu biogeografia
  1. Relatiu o pertanyent a la província circumboreal.
  2. província circumboreal Província biogeogràfica de la regió boreoalpina, al nord de les regions eurosiberianes, nord-americana occidental i nord-americana oriental, entre la província àrtica, al nord, i el límit meridional de la taigà, al sud.

circumboreal

adjectiu biogeografia Relatiu o pertanyent a la província circumboreal província circumboreal Província biogeogràfica de la regió boreoalpina, al nord de les regions eurosiberianes, nord-americana occidental i nord-americana oriental, entre la província àrtica, al nord, i el límit meridional de la taigà, al sud
Gran Diccionari de la llengua catalana

circumcel·lió
| circumcel·liona


<title type="display">circumcel·lió</title>

Partició sil·làbica: cir_cum_cel_li_ó
adjectiu i masculí i femení història i religió Dit de l’individu pertanyent a un moviment de caire social i polític, format al nord d’Àfrica per grups de camperols oprimits, els quals excitaren, durant els segles IV i V dC, la resistència contra el poder romà i l’Església Catòlica.

circumcel·lió
| circumcel·liona

adjectiu i masculí i femení història i religió Dit de l’individu pertanyent a un moviment de caire social i polític, format al nord d’Àfrica per grups de camperols oprimits, els quals excitaren, durant els segles IV i V dC, la resistència contra el poder romà i l’Església Catòlica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ circumcentre

■ circumcentre

masculí matemàtiques i geometria Centre de la circumferència circumscrita a un triangle que passa pels tres vèrtexs d’aquest
Diccionari Català Castellà

circumcidar

circumcidar

verb transitiu circuncidar
Conjugador Català

circumcidar


<title type="display">circumcidar</title>

    1. INFINITIU

    1. circumcidar

    2. GERUNDI

    1. circumcidant

    3. PARTICIPI

    1. circumcidat
    2. circumcidada
    3. circumcidats
    4. circumcidades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. circumcido
      2. circumcides
      3. circumcida
      4. circumcidem
      5. circumcideu
      6. circumciden

      2. IMPERFET

      1. circumcidava
      2. circumcidaves
      3. circumcidava
      4. circumcidàvem
      5. circumcidàveu
      6. circumcidaven

      3. PASSAT

      1. circumcidí
      2. circumcidares
      3. circumcidà
      4. circumcidàrem
      5. circumcidàreu
      6. circumcidaren

      4. FUTUR

      1. circumcidaré
      2. circumcidaràs
      3. circumcidarà
      4. circumcidarem
      5. circumcidareu
      6. circumcidaran

      5. CONDICIONAL

      1. circumcidaria
      2. circumcidaries
      3. circumcidaria
      4. circumcidaríem
      5. circumcidaríeu
      6. circumcidarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. circumcidi
      2. circumcidis
      3. circumcidi
      4. circumcidem
      5. circumcideu
      6. circumcidin

      2. IMPERFET

      1. circumcidés
      2. circumcidessis
      3. circumcidés
      4. circumcidéssim
      5. circumcidéssiu
      6. circumcidessin

    6. IMPERATIU

    1. circumcida
    2. circumcidi
    3. circumcidem
    4. circumcideu
    5. circumcidin

circumcidar

INFINITIU circumcidar GERUNDI circumcidant PARTICIPI circumcidat circumcidada circumcidats circumcidades INDICATIU PRESENT circumcido circumcides circumcida circumcidem circumcideu circumciden IMPERFET circumcidava circumcidaves circumcidava circumcidàvem circumcidàveu circumcidaven PASSAT circumcidí circumcidares circumcidà circumcidàrem circumcidàreu circumcidaren FUTUR circumcidaré circumcidaràs circumcidarà circumcidarem circumcidareu circumcidaran CONDICIONAL circumcidaria circumcidaries circumcidaria circumcidaríem circumcidaríeu circumcidarien SUBJUNTIU PRESENT circumcidi circumcidis…
Diccionari Català Anglès

circumcidar

circumcidar

verb transitiu to circumcise
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ circumcidar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">circumcidar</title>

Etimologia: del ll. circumcīdĕre ‘tallar en rodó’, en cat. ant. circumcidir, d’on l’adj. participial circumcís; després es produí un pas a la primera conjugació 1a font: 1653, DTo.
    verb transitiu cirurgia i religió
  1. Extirpar el prepuci (a algú).
  2. per extensió Extirpar els llavis interns de la vulva (a algú).

■ circumcidar

verb transitiu cirurgia i religió Extirpar el prepuci a algú per extensió Extirpar els llavis interns de la vulva a algú
Informació complementària
Traducció