Es mostren 594844 resultats

circum-

circum-

prefix circum-
Gran Diccionari de la llengua catalana

circumboreal


<title type="display">circumboreal</title>

Partició sil·làbica: cir_cum_bo_re_al
Etimologia: de circum- i boreal
    adjectiu biogeografia
  1. Relatiu o pertanyent a la província circumboreal.
  2. província circumboreal Província biogeogràfica de la regió boreoalpina, al nord de les regions eurosiberianes, nord-americana occidental i nord-americana oriental, entre la província àrtica, al nord, i el límit meridional de la taigà, al sud.

circumboreal

adjectiu biogeografia Relatiu o pertanyent a la província circumboreal província circumboreal Província biogeogràfica de la regió boreoalpina, al nord de les regions eurosiberianes, nord-americana occidental i nord-americana oriental, entre la província àrtica, al nord, i el límit meridional de la taigà, al sud
Gran Diccionari de la llengua catalana

circumcel·lió
| circumcel·liona


<title type="display">circumcel·lió</title>

Partició sil·làbica: cir_cum_cel_li_ó
adjectiu i masculí i femení història i religió Dit de l’individu pertanyent a un moviment de caire social i polític, format al nord d’Àfrica per grups de camperols oprimits, els quals excitaren, durant els segles IV i V dC, la resistència contra el poder romà i l’Església Catòlica.

circumcel·lió
| circumcel·liona

adjectiu i masculí i femení història i religió Dit de l’individu pertanyent a un moviment de caire social i polític, format al nord d’Àfrica per grups de camperols oprimits, els quals excitaren, durant els segles IV i V dC, la resistència contra el poder romà i l’Església Catòlica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ circumcentre

■ circumcentre

masculí matemàtiques i geometria Centre de la circumferència circumscrita a un triangle que passa pels tres vèrtexs d’aquest
Diccionari Català Castellà

circumcidar

circumcidar

verb transitiu circuncidar
Conjugador Català

circumcidar


<title type="display">circumcidar</title>

    1. INFINITIU

    1. circumcidar

    2. GERUNDI

    1. circumcidant

    3. PARTICIPI

    1. circumcidat
    2. circumcidada
    3. circumcidats
    4. circumcidades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. circumcido
      2. circumcides
      3. circumcida
      4. circumcidem
      5. circumcideu
      6. circumciden

      2. IMPERFET

      1. circumcidava
      2. circumcidaves
      3. circumcidava
      4. circumcidàvem
      5. circumcidàveu
      6. circumcidaven

      3. PASSAT

      1. circumcidí
      2. circumcidares
      3. circumcidà
      4. circumcidàrem
      5. circumcidàreu
      6. circumcidaren

      4. FUTUR

      1. circumcidaré
      2. circumcidaràs
      3. circumcidarà
      4. circumcidarem
      5. circumcidareu
      6. circumcidaran

      5. CONDICIONAL

      1. circumcidaria
      2. circumcidaries
      3. circumcidaria
      4. circumcidaríem
      5. circumcidaríeu
      6. circumcidarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. circumcidi
      2. circumcidis
      3. circumcidi
      4. circumcidem
      5. circumcideu
      6. circumcidin

      2. IMPERFET

      1. circumcidés
      2. circumcidessis
      3. circumcidés
      4. circumcidéssim
      5. circumcidéssiu
      6. circumcidessin

    6. IMPERATIU

    1. circumcida
    2. circumcidi
    3. circumcidem
    4. circumcideu
    5. circumcidin

circumcidar

INFINITIU circumcidar GERUNDI circumcidant PARTICIPI circumcidat circumcidada circumcidats circumcidades INDICATIU PRESENT circumcido circumcides circumcida circumcidem circumcideu circumciden IMPERFET circumcidava circumcidaves circumcidava circumcidàvem circumcidàveu circumcidaven PASSAT circumcidí circumcidares circumcidà circumcidàrem circumcidàreu circumcidaren FUTUR circumcidaré circumcidaràs circumcidarà circumcidarem circumcidareu circumcidaran CONDICIONAL circumcidaria circumcidaries circumcidaria circumcidaríem circumcidaríeu circumcidarien SUBJUNTIU PRESENT circumcidi circumcidis…
Diccionari Català Anglès

circumcidar

circumcidar

verb transitiu to circumcise
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ circumcidar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">circumcidar</title>

Etimologia: del ll. circumcīdĕre ‘tallar en rodó’, en cat. ant. circumcidir, d’on l’adj. participial circumcís; després es produí un pas a la primera conjugació 1a font: 1653, DTo.
    verb transitiu cirurgia i religió
  1. Extirpar el prepuci (a algú).
  2. per extensió Extirpar els llavis interns de la vulva (a algú).

■ circumcidar

verb transitiu cirurgia i religió Extirpar el prepuci a algú per extensió Extirpar els llavis interns de la vulva a algú
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

circumcidar

circumcidar

verb transitiu circoncidere
Diccionari Català Alemany

circumcidar

circumcidar

verb transitiu beschneiden © Günther Haensch i Abadia de Montserrat