Es mostren 594823 resultats

ciuró

ciuró

ciutadà


<title type="display">ciutadà</title>

  1. adj.
    urbà. Les vies urbanes.
    metropolità. Els serveis de transport metropolitans.
    civil (→), pertanyent o relatiu als ciutadans.
    burgès. Els costums burgesos (en oposició als costums camperols).
    viler, de ciutat. Antònims: Foraviler.
  2. m. i f. Habitant d'una ciutat.
    burgès (ant.)
    viler, habitant d'una vila.
    urbícola
    Antònims: Pobletà. Rural. Camperol. Provincià.



© Manuel Franquesa

ciutadà

ciutadà
-ana


<title type="display">ciutadà</title>

Pronúncia: siwtəðá
    adjectiu
  1. civic, town + noun, city + noun.
  2. l’orgull ciutadà civic pride.
  3. masculí i femení
  4. city dweller, townsman.
  5. ciències polítiques etc. citizen.
  6. ciutadans townsfolk, townspeople.
  7. (ídem) inhabitants.
  8. ciutadà honorari freeman of city.
  9. ciutadà del món citizen of the world.
  10. ciutadans de segona classe second-class citizens, under-privileged persons.

ciutadà
-ana

ciutadà
| ciutadana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ciutadà</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ciu_ta_dà
Etimologia: de ciutat 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. adjectiu i masculí i femení D’una ciutat.
  2. masculí i femení història
    1. A Atenes i a Roma, membre de la comunitat política constituïda per la ciutat.
    2. Del segle X al XIII, habitant laic dins el clos emmurallat de les ciutats, enfront dels burgesos, habitants d’un burg o suburbi.
    3. A partir del segle XIII, a les ciutats dels Països Catalans (i a la major part de l’Europa occidental), membre del patriciat urbà que, a l’igual del burgès de les viles, es distingia dels altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici mecànic.
    4. Durant l’edat moderna, súbdit de l’estat.
  3. adjectiu i masculí i femení dialectal Palmesà.

ciutadà
| ciutadana

ciutadà

ciutadà

ciutadà
-ana

ciutadà
-ana

ciutadà
-ana

ciutadà
-ana

ciutadà
-ana

<title type="display">ciutadà</title>

adjectiu cittadino -a, cittadinesco -a. L'orgull ciutadà, l'orgoglio cittadino (o cittadinesco).

masculí i femení cittadino -a, abitante della città. || polít cittadino -a, abitante. || ciutadà del món cittadino del mondo. || ciutadà de segona classe cittadino di seconda classe. || ciutadà honorari cittadino onorario.

ciutadà
-ana

ciutadà1
-ana

ciutadà1
-ana

ciutadà2
-ana

ciutadà2
-ana