Es mostren 594823 resultats

cívic
| cívica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cívic</title>

Accessory
Etimologia: del fr. civique, i aquest, del ll. civĭcus, -a, -um, íd. 1a font: 1839, DLab.
Body
adjectiu Relatiu o pertanyent al ciutadà en l’ordre polític, en tot el que es refereix al zel pels interessos i per les institucions de la pàtria. Educació cívica. Processons cíviques.

cívic
| cívica

cívic
-a

cívic
-a

civic, -a

<title type="display">civic, -a </title>

Body
    adj m f
  1. Deth ciutadan en orde politic.
  2. Que met atencion enes interèssi des institucions o dera pàtria. Ex.: Auer conciéncia civica.

  3. Català: cívic -a: Tenir consciència cívica


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

civic, -a

cívicament

cívicament

cívico
-ca

cívico
-ca

civics

civics

civièra

<title type="display">civièra </title>

Body
    nòm f Sòrta d’airina. Se tie entà transportar hiems, èrba, etc.

    Català: civera, baiard m


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

civièra

civière


<title type="display">civière</title>

Pronúncia: sivjɛʀ
    femení
  1. llitera [per a malalts i ferits].
  2. baiard m, civera [per a objectes en general].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

civière

civil

civil

civil


<title type="display">civil</title>

  1. cívic, relatiu al ciutadà com a membre de la comunitat o de la pàtria. Virtuts cíviques.
    laic, seglar o secular (en oposició a eclesiàstic).
    paisà (m. i f.), oposat a militar.
    Compareu: guerra fratricida: guerra civil.
  2. Que té les maneres que se suposen pròpies de la gent de ciutat. → cortès.
    Antònims: Incivil.



© Manuel Franquesa

civil