Es mostren 594827 resultats

clacar

clacar

verb intransitiu xerrar, garlar chiacchierare, parlare, ciarlare || les oques schiamazzare, gracidare
Diccionari Català Castellà

clacar

clacar

    verb intransitiu
  1. [xerrar, garlar] charlar, parlotear.
  2. [les oques] graznar.

clacar

verb intransitiu xerrar, garlar charlar , parlotear les oques graznar
Conjugador Català

clacar


<title type="display">clacar</title>

    1. INFINITIU

    1. clacar

    2. GERUNDI

    1. clacant

    3. PARTICIPI

    1. clacat
    2. clacada
    3. clacats
    4. clacades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. claco
      2. claques
      3. claca
      4. claquem
      5. claqueu
      6. claquen

      2. IMPERFET

      1. clacava
      2. clacaves
      3. clacava
      4. clacàvem
      5. clacàveu
      6. clacaven

      3. PASSAT

      1. claquí
      2. clacares
      3. clacà
      4. clacàrem
      5. clacàreu
      6. clacaren

      4. FUTUR

      1. clacaré
      2. clacaràs
      3. clacarà
      4. clacarem
      5. clacareu
      6. clacaran

      5. CONDICIONAL

      1. clacaria
      2. clacaries
      3. clacaria
      4. clacaríem
      5. clacaríeu
      6. clacarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. claqui
      2. claquis
      3. claqui
      4. claquem
      5. claqueu
      6. claquin

      2. IMPERFET

      1. claqués
      2. claquessis
      3. claqués
      4. claquéssim
      5. claquéssiu
      6. claquessin

    6. IMPERATIU

    1. claca
    2. claqui
    3. claquem
    4. claqueu
    5. claquin

clacar

INFINITIU clacar GERUNDI clacant PARTICIPI clacat clacada clacats clacades INDICATIU PRESENT claco claques claca claquem claqueu claquen IMPERFET clacava clacaves clacava clacàvem clacàveu clacaven PASSAT claquí clacares clacà clacàrem clacàreu clacaren FUTUR clacaré clacaràs clacarà clacarem clacareu clacaran CONDICIONAL clacaria clacaries clacaria clacaríem clacaríeu clacarien SUBJUNTIU PRESENT claqui claquis claqui claquem claqueu claquin IMPERFET claqués claquessis claqués claquéssim claquéssiu claquessin IMPERATIU claca claqui claquem claqueu claquin
Diccionari Català Anglès

clacar

clacar

verb intransitiu to chat , chatter oques to honk
Diccionari Català Alemany

clacar

clacar

verb intransitiu plaudern, schwatzen, südd schwätzen schnattern Gänse © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clacar

■ clacar

verb intransitiu Xerrar, garlar Fer llur crit les oques
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

clacar

<title type="display">clacar</title>

[! Conjugació: amb QU davant E, I]
verb Fer el seu crit les oques i els ànecs. Quan en una masia les oques claquen, els pagesos saben que s'acosta algú.

clacar

Conjugació amb QU davant E, I verb Fer el seu crit les oques i els ànecs Quan en una masia les oques claquen, els pagesos saben que s'acosta algú
Diccionari Català francès

clacar

clacar

verb intransitiu xerrar bavarder , babiller les oques cacarder , criailler
Diccionari Castellà Català

clachique

clachique

masculí americanisme bebida pulque cast no fermentat
Diccionari Anglès Català

clack


<title type="display">clack</title>

    noun
  1. [sound] clac.
  2. [clatter of human voices] claca, xerrola.
    3. intransitive verb
  3. clacar, rallar, xerrar.
  4. this will make the tongues clack això farà parlar, això farà enraonar.

clack

noun sound clac clatter of human voices claca , xerrola intransitive verb clacar , rallar , xerrar this will make the tongues clack això farà parlar , això farà enraonar