Es mostren 594827 resultats

clamant

clamant

adjectiu claiming masculí i femení plaintiff home prosecutor dona prosecutor , prosecutrix complainant
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clamant

■ clamant

adjectiu i masculí i femení Dit de qui fa o posa un clam La part clamant
Traducció
Diccionari Català Italià

clamant

clamant

adjectiu i masculí i femení querelante, reclamante, aceusatore -trice
Diccionari Català francès

clamant

clamant

adjectiu i masculí i femení dret que posa un clam plaignant -e La part clamant , la partie plaignante
Diccionari Català Castellà

clamar


<title type="display">clamar</title>

    verb transitiu
  1. clamar (o clamar por), pedir a gritos. Clamar pietat, venjança, clamar piedad, venganza.
  2. figuradament clamar, pedir a gritos. La terra clama aigua, la tierra clama por agua (o pide agua a gritos).
  3. [l'aviram, etc] llamar.
    4. verb intransitiu
  4. [llançar clams] clamar. Clamar a Déu, en el desert, clamar a Dios, en el desierto.
    5. verb pronominal
  5. [posar un clam] querellarse, reclamar tr, demandar tr.

clamar

verb transitiu clamar o clamar por , pedir a gritos Clamar pietat, venjança , clamar piedad, venganza figuradament clamar , pedir a gritos La terra clama aigua , la tierra clama por agua o pide agua a gritos l'aviram, etc llamar verb intransitiu llançar clams clamar Clamar a Déu, en el desert , clamar a Dios, en el desierto verb pronominal posar un clam querellarse , reclamar tr , demandar tr
Diccionari de sinònims Franquesa

clamar

clamar

v tr → demanar v intr → cridar v intr → reclamar , queixar-se © Manuel Franquesa
Diccionari der aranés

clamar

<title type="display">clamar </title>

    v tr intr
  1. Demanar quauqua causa cridant.
  2. Hèr crits entà planher-se o demanar quauqua causa.

    3. Català: clamar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

clamar

v tr intr Demanar quauqua causa cridant Hèr crits entà planher-se o demanar quauqua causa Català clamar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Conjugador Català

clamar


<title type="display">clamar</title>

    1. INFINITIU

    1. clamar

    2. GERUNDI

    1. clamant

    3. PARTICIPI

    1. clamat
    2. clamada
    3. clamats
    4. clamades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. clamo
      2. clames
      3. clama
      4. clamem
      5. clameu
      6. clamen

      2. IMPERFET

      1. clamava
      2. clamaves
      3. clamava
      4. clamàvem
      5. clamàveu
      6. clamaven

      3. PASSAT

      1. clamí
      2. clamares
      3. clamà
      4. clamàrem
      5. clamàreu
      6. clamaren

      4. FUTUR

      1. clamaré
      2. clamaràs
      3. clamarà
      4. clamarem
      5. clamareu
      6. clamaran

      5. CONDICIONAL

      1. clamaria
      2. clamaries
      3. clamaria
      4. clamaríem
      5. clamaríeu
      6. clamarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. clami
      2. clamis
      3. clami
      4. clamem
      5. clameu
      6. clamin

      2. IMPERFET

      1. clamés
      2. clamessis
      3. clamés
      4. claméssim
      5. claméssiu
      6. clamessin

    6. IMPERATIU

    1. clama
    2. clami
    3. clamem
    4. clameu
    5. clamin

clamar

INFINITIU clamar GERUNDI clamant PARTICIPI clamat clamada clamats clamades INDICATIU PRESENT clamo clames clama clamem clameu clamen IMPERFET clamava clamaves clamava clamàvem clamàveu clamaven PASSAT clamí clamares clamà clamàrem clamàreu clamaren FUTUR clamaré clamaràs clamarà clamarem clamareu clamaran CONDICIONAL clamaria clamaries clamaria clamaríem clamaríeu clamarien SUBJUNTIU PRESENT clami clamis clami clamem clameu clamin IMPERFET clamés clamessis clamés claméssim claméssiu clamessin IMPERATIU clama clami clamem clameu clamin
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clamar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clamar</title>

Etimologia: del ll. clamare ‘cridar, exclamar’ 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu
    1. Demanar a crits (alguna cosa). El volien castigar durament i ell clamà pietat.
    2. figuradament La terra clama aigua. Un crim que clama venjança.
    3. Cridar, algú, (l’aviram o altres animals domèstics) perquè apareguin.
  2. intransitiu
    1. Llançar clams.
    2. clamar a Déu Ésser una acció d’una injustícia evident.
  3. pronominal Fer, posar, un clam.

■ clamar

verb transitiu Demanar a crits alguna cosa El volien castigar durament i ell clamà pietat figuradament La terra clama aigua Un crim que clama venjança Cridar, algú, l’aviram o altres animals domèstics perquè apareguin intransitiu Llançar clams clamar a Déu Ésser una acció d’una injustícia evident pronominal Fer, posar, un clam
Informació complementària
Traducció
Diccionari Castellà Català

clamar


<title type="display">clamar</title>

    verb transitiu
  1. clamar, demanar a crits. Clamar piedad, venganza, clamar pietat, venjança.
    2. verb intransitiu
  2. clamar, cridar. Clamar a Dios, clamar a Déu.
  3. [manera de hablar] declamar, proclamar.
  4. clamar por clamar tr, demanar tr. Clamar por agua, clamar aigua.

clamar

verb transitiu clamar , demanar a crits Clamar piedad, venganza , clamar pietat, venjança verb intransitiu clamar , cridar Clamar a Dios , clamar a Déu manera de hablar declamar , proclamar clamar por clamar tr , demanar tr Clamar por agua , clamar aigua