Es mostren 594844 resultats

clapa

clapa

nom femení Una clapa és un clap, sobretot quan és de color Quan ha nevat poc, diem que només hi ha clapes de neu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clapa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clapa</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement de creació expressiva onomatopeica (per la idea de la roca o llosa que sorolla damunt el sòl) heretada ja d’estadis preromans 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Clap, especialment de color. Una vaca negra amb clapes blanques. Té les cames plenes de clapes roges. Una clapa de crostes.
  2. especialment En una superfície recoberta d’una determinada substància, petita extensió d’on aquesta és absent, clariana. Aviat serà calb: té una gran clapa al mig del cap.
  3. Alzina tallada que ha criat rebolls.

■ clapa

femení Clap, especialment de color Una vaca negra amb clapes blanques Té les cames plenes de clapes roges Una clapa de crostes especialment En una superfície recoberta d’una determinada substància, petita extensió d’on aquesta és absent, clariana Aviat serà calb té una gran clapa al mig del cap Alzina tallada que ha criat rebolls
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Castellà

clapada

clapada

femení familiarment dormida
Diccionari Català Anglès

clapada

clapada

femení colloquial nap , snooze fer una clapada to snooze
Diccionari Català francès

clapada

clapada

femení popularment roupillon m clap
Diccionari Català Italià

clapada

clapada

femení fam pisolino m , dormitina, dormita Fer una clapada , fare una dormita o schiacciare un pisolino
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clapada

■ clapada

femení vulgarment Dormida He fet una clapada de deu hores
Traducció
Diccionari Català Alemany

clapada1

clapada1

femení popularment dormida Vegeu també clapada 2 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Alemany

clapada2

clapada2

femení una clapada d'herba entre roques eine Grasfläche zwischen Felsen una clapada de bolets eine große Pilzgruppe Vegeu també clapada 1 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Conjugador Català

clapar


<title type="display">clapar</title>

    1. INFINITIU

    1. clapar

    2. GERUNDI

    1. clapant

    3. PARTICIPI

    1. clapat
    2. clapada
    3. clapats
    4. clapades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. clapo
      2. clapes
      3. clapa
      4. clapem
      5. clapeu
      6. clapen

      2. IMPERFET

      1. clapava
      2. clapaves
      3. clapava
      4. clapàvem
      5. clapàveu
      6. clapaven

      3. PASSAT

      1. clapí
      2. clapares
      3. clapà
      4. clapàrem
      5. clapàreu
      6. claparen

      4. FUTUR

      1. claparé
      2. claparàs
      3. claparà
      4. claparem
      5. clapareu
      6. claparan

      5. CONDICIONAL

      1. claparia
      2. claparies
      3. claparia
      4. claparíem
      5. claparíeu
      6. claparien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. clapi
      2. clapis
      3. clapi
      4. clapem
      5. clapeu
      6. clapin

      2. IMPERFET

      1. clapés
      2. clapessis
      3. clapés
      4. clapéssim
      5. clapéssiu
      6. clapessin

    6. IMPERATIU

    1. clapa
    2. clapi
    3. clapem
    4. clapeu
    5. clapin

clapar

INFINITIU clapar GERUNDI clapant PARTICIPI clapat clapada clapats clapades INDICATIU PRESENT clapo clapes clapa clapem clapeu clapen IMPERFET clapava clapaves clapava clapàvem clapàveu clapaven PASSAT clapí clapares clapà clapàrem clapàreu claparen FUTUR claparé claparàs claparà claparem clapareu claparan CONDICIONAL claparia claparies claparia claparíem claparíeu claparien SUBJUNTIU PRESENT clapi clapis clapi clapem clapeu clapin IMPERFET clapés clapessis clapés clapéssim clapéssiu clapessin IMPERATIU clapa clapi clapem clapeu clapin