Es mostren 594844 resultats

clapir

clapir

clapir


<title type="display">clapir</title>

Pronúncia: klapiʀ
    verb intransitiu
  1. güellar, esgüellar [els conills].
  2. verb pronominal
  3. encauar-se [els conills].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

clapir

clapir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clapir</title>

Accessory
Etimologia: alteració de glapir, que ho és també de glatir 1a font: 1653, DTo.
Body
verb intransitiu Lladrar el gos amb un crit agut i penetrant, especialment quan descobreix la caça. Vam sentir els gossos que clapien i vam tornar a casa, no fos cas que s’escapés cap tret.

clapir

clapir

clapir

clapir

clapir

clapir [o glapir]

clapissa

clapissa

    femení
  1. [claper] pedregal m, cantizal m.
  2. [amuntegament de rocs] morena, morrena.

clapissa

clapissa

clapissa

clapissa

clapissa

clapissa

clapissa