Es mostren 594823 resultats

claqué

claqué

masculí baile claqué
Diccionari Anglès Català

claque

claque

noun audience payed to applaud claca
Diccionari Català Alemany

claqué

claqué

masculí Stepptanz m ballarí de claqué Stepptänzer m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Castellà Català

claque

claque

femení figuradament i familiarment teatro claca
DIDAC Diccionari escolar

claqué

<title type="display">claqué</title>

nom masculí El claqué és una forma de ballar que marca el ritme de la música amb uns cops que els ballarins donen al terra amb els talons i les puntes de les sabates. Les sabates de claqué porten unes plaques de metall que fan un soroll típic.

claqué

nom masculí El claqué és una forma de ballar que marca el ritme de la música amb uns cops que els ballarins donen al terra amb els talons i les puntes de les sabates Les sabates de claqué porten unes plaques de metall que fan un soroll típic
Diccionari Alemany Català

Claque

Claque

femení -, -n claca © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Català francès

claqué

claqué

pl -és masculí dansa claquettes f pl
Diccionari Francès Català

claquement


<title type="display">claquement</title>

Pronúncia: klakmɑ̃
    masculí
  1. esclafit, espetec. Le claquement du fouet, l’espetec del fuet.
  2. petament. Un claquement de doigts, un petaments de dits.
  3. picament, cop. Il partit après un claquement de talons, se’n va anar després de picar de talons.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

claquement

masculí esclafit, espetec Le claquement du fouet , l’espetec del fuet petament Un claquement de doigts , un petaments de dits picament, cop Il partit après un claquement de talons , se’n va anar després de picar de talons © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

claquemurer


<title type="display">claquemurer</title>

Pronúncia: klakmyʀe
    verb transitiu
  1. tancar entre quatre parets, emparedar, aparedar.
    2. verb pronominal
  2. tancar-se, recloure’s [a casa].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

claquemurer

verb transitiu tancar entre quatre parets, emparedar, aparedar verb pronominal tancar-se, recloure’s a casa © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

claquer


<title type="display">claquer</title>

Pronúncia: klake
    verb intransitiu
  1. esclafir, petar, espetegar. Le drapeau claquait au vent, la bandera esclafia (o espetegava) al vent. Faire claquer ses doigts, sa langue, fer petar els dits, la llengua. La porte a claqué, la porta ha petat.
  2. picar. Faire claquer ses talons, picar de talons (o talonejar).
  3. aplaudir, picar de mans.
  4. familiarment petar-se pron, rebentar-se pron [un objecte].
    1. fer un pet, petar [fracassar un afer].
    2. familiarment petar [morir].
    3. gastar [diners].
    4. claquer du bec tenir cassussa (o fam, o estar en boca).
    5. verb transitiu
  5. familiarment clavar un bolet, bufetejar, galtejar. Qu’il arrête ou je le claque, que pari o el bufetejo.
  6. fer petar. Partir en claquant la porte, anar-se’n fent petar la porta (o anar-se’n amb un cop de porta).
  7. familiarment rebentar-se pron, polir-se pron, liquidar [una fortuna]. Elle a claqué son héritage, s’ha polit l’herència .
    • esllomar, rebentar [fatigar]. Elle avait l’air claqué, se la veia (o semblava) rebentada.
  8. claquer la porte donar (o clavar) un cop de porta.
    9. verb pronominal
  9. familiarment cascar-se. Se claquer un muscle, cascar-se un múscul.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

claquer

verb intransitiu esclafir, petar, espetegar Le drapeau claquait au vent , la bandera esclafia o espetegava al vent Faire claquer ses doigts, sa langue , fer petar els dits, la llengua La porte a claqué , la porta ha petat picar Faire claquer ses talons , picar de talons o talonejar aplaudir, picar de mans familiarment petar-se pron , rebentar-se pron un objecte fer un pet, petar fracassar un afer familiarment petar morir gastar diners claquer du bec tenir cassussa o fam, o estar en boca verb transitiu familiarment clavar un bolet, bufetejar, galtejar Qu’il arrête ou je…