Es mostren 594827 resultats

claqué


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">claqué</title>

Accessory
Etimologia: del fr. claqué, part. de claquer ‘reforçar amb claques o peces dures les sabates’
Body
masculí [plural claqués] dansa Dansa d’origen nord-americà consistent en l’accentuació rítmica d’una peça musical per mitjà de cops donats amb el taló i la punta dels peus.

claqué

claqué

claqué

claque

claque

claqué

claqué

claque

claque

claqué

<title type="display">claqué</title>

nom masculí El claqué és una forma de ballar que marca el ritme de la música amb uns cops que els ballarins donen al terra amb els talons i les puntes de les sabates. Les sabates de claqué porten unes plaques de metall que fan un soroll típic.

claqué

Claque

Claque

claqué

claqué

claquement


<title type="display">claquement</title>

Pronúncia: klakmɑ̃
    masculí
  1. esclafit, espetec. Le claquement du fouet, l’espetec del fuet.
  2. petament. Un claquement de doigts, un petaments de dits.
  3. picament, cop. Il partit après un claquement de talons, se’n va anar després de picar de talons.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

claquement

claquemurer


<title type="display">claquemurer</title>

Pronúncia: klakmyʀe
    verb transitiu
  1. tancar entre quatre parets, emparedar, aparedar.
  2. verb pronominal
  3. tancar-se, recloure’s [a casa].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

claquemurer