Es mostren 594844 resultats

claretat

<title type="display">claretat </title>

Body
    nòm f Efècte dera lum que hè visibles es causes.

    Català: claror, claredat


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

claretat

clarete

clarete

claretià
| claretiana


<title type="display">claretià</title>

Accessory
Partició sil·làbica: cla_re_ti_à
Body
    cristianisme
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als claretians o a llur institut.
  2. masculí Membre de l’institut religiós anomenat oficialment Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria, fundat per Antoni Maria Claret al segle XIX.
  3. (o missionera claretiana) femení
    1. Religiosa de l’Institut Apostòlic de Maria Immaculada per a l’Ensenyament, fundat per Antoni Maria Claret i destinat a l’ensenyament cristià.
    2. Membre de l’institut secular anomenat Missioneres de la Institució Claretiana, fundat a mitjan segle XX amb la finalitat d’exercir l’apostolat en parròquies obreres i zones descristianitzades.

claretià
| claretiana

Traducció

claretià
-ana

claretià

adjectiu i masculí i femení claretiano -na.

claretià
-ana

clarí

clarí

clarí

clarí

clarí

clarí

clarí

clarí

clarí

clarí

clarí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clarí</title>

Accessory
Etimologia: del cast. clarín, creat probablement segons el model del fr. clairon 1a font: 1620
Body
    masculí música
  1. Instrument de vent, de metall, de perforació cònica, sense claus ni pistons i de tub curt i cargolat una vegada o dues.
  2. Trompeta medieval de fusta, aguda, recta o lleugerament corbada, amb set forats.
  3. Terme amb què hom designa les parts més agudes de la música barroca, probablement perquè eren interpretades amb l’instrument homònim.
  4. Registre mitjà del clarinet, degut a la transposició a la dotzena superior dels sons del registre greu.
  5. Joc de llengüeteria de l’orgue, de quatre peus, que sona una octava superior a la de trompeta.

clarí