Es mostren 594823 resultats

■ clarinat
| clarinada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clarinat</title>

Etimologia: deriv. de clarí, però calcat del fr. clariné, der. de clarin ‘esquellot de vaca’
  1. adjectiu heràldica Dit de l’animal que porta una campaneta al coll quan aquesta és d’un esmalt diferent del cos.
  2. femení Tocada de clarí com a senyal d’alguna cosa.

■ clarinat
| clarinada

adjectiu heràldica Dit de l’animal que porta una campaneta al coll quan aquesta és d’un esmalt diferent del cos femení Tocada de clarí com a senyal d’alguna cosa
Traducció
Diccionari Català francès

clarinat
-ada

clarinat
-ada

adjectiu heràldica clariné -e femení música sonnerie de clairon indiquant quelque chose coup de clairon m
Diccionari Català Castellà

clarinat
-ada

clarinat

adjectiu heràldica clarinado -da.

clarinat
-ada

adjectiu heràldica clarinado -da
Diccionari Castellà Català

clarinazo

clarinazo

masculí toc de clarí figuradament advertencia amenaça f , avís figuradament despropósito estirabot , ximpleria f , poca-soltada f
Diccionari Francès Català

clarine

clarine

femení esquella © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari de sinònims Franquesa

clarinet

clarinet

requint , clarinet agut, de so més agut gralla , instrument semblant al clarinet Compareu oboè © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

clarinet

clarinet

masculí música clarinet masculí i femení persona clarinettist
Diccionari Català Castellà

clarinet

clarinet

masculí música clarinete
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clarinet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clarinet</title>

Etimologia: de l’it. clarinetto, íd. 1a font: 1803, DEst.
    música
  1. masculí Instrument de vent, de llengüeta simple, de perforació cilíndrica i de pavelló en forma de campana, construït generalment de fusta.
  2. masculí i femení Músic que toca el clarinet.
  3. masculí Joc de llengüeteria de l’orgue, de vuit peus, la sonoritat del qual imita la del clarinet de l’orquestra.
  4. clarinet d’amor Instrument de la família del clarinet, situat, per l’acuïtat, entre els ordinaris de l’orquestra i els contralts.

■ clarinet

música masculí Instrument de vent, de llengüeta simple, de perforació cilíndrica i de pavelló en forma de campana, construït generalment de fusta masculí i femení Músic que toca el clarinet masculí Joc de llengüeteria de l’orgue, de vuit peus, la sonoritat del qual imita la del clarinet de l’orquestra clarinet d’amor Instrument de la família del clarinet, situat, per l’acuïtat, entre els ordinaris de l’orquestra i els contralts
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

clarinet

clarinet

masculí música Klarinette f Klarinettist m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat