Es mostren 594844 resultats

adreçar


<title type="display">adreçar</title>

Pronúncia: əðɾəsá
    verb transitiu
  1. [posar dret] redresser, rendre droit -e, remettre debout, dresser. Adreçar un clau, redresser un clou .
    • figuradament [obligar a esmenar-se] redresser, corriger.
  2. [una carta] adresser, envoyer.
    • [la paraula] adresser.
  3. [proveir] munir, équiper, pourvoir.
  4. automòbil, automobilisme [les rodes] remettre les roues en ligne droite.
  5. marina, marítim [una nau] redresser, dresser, hisser.
  6. construcció crépir.
  7. indústria tèxtil dresser, plier.
  8. informàtica adresser.
    9. verb pronominal
  9. [posar-se dret] se redresser, se relever.
  10. [dirigir-se] s'adresser.

adreçar

verb transitiu posar dret redresser , rendre droit -e , remettre debout , dresser Adreçar un clau , redresser un clou • figuradament obligar a esmenar-se redresser , corriger una carta adresser , envoyer • la paraula adresser proveir munir , équiper , pourvoir automòbil, automobilisme les rodes remettre les roues en ligne droite marina, marítim una nau redresser , dresser , hisser construcció crépir indústria tèxtil dresser , plier informàtica adresser verb pronominal posar-se dret se redresser , se relever dirigir-se s'adresser
Diccionari der aranés

adreçar

<title type="display">adreçar </title>

    v tr
  1. Méter dret.
  2. Corregir.
  3. Dirigir entà quauquarren o quauquarrés.

    4. Català: 1. redreçar; 2. corregir, redreçar; 3. adreçar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

adreçar

v tr Méter dret Corregir Dirigir entà quauquarren o quauquarrés Català 1 redreçar 2 corregir, redreçar 3 adreçar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Conjugador Català

adreçar


<title type="display">adreçar</title>

    1. INFINITIU

    1. adreçar

    2. GERUNDI

    1. adreçant

    3. PARTICIPI

    1. adreçat
    2. adreçada
    3. adreçats
    4. adreçades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. adreço
      2. adreces
      3. adreça
      4. adrecem
      5. adreceu
      6. adrecen

      2. IMPERFET

      1. adreçava
      2. adreçaves
      3. adreçava
      4. adreçàvem
      5. adreçàveu
      6. adreçaven

      3. PASSAT

      1. adrecí
      2. adreçares
      3. adreçà
      4. adreçàrem
      5. adreçàreu
      6. adreçaren

      4. FUTUR

      1. adreçaré
      2. adreçaràs
      3. adreçarà
      4. adreçarem
      5. adreçareu
      6. adreçaran

      5. CONDICIONAL

      1. adreçaria
      2. adreçaries
      3. adreçaria
      4. adreçaríem
      5. adreçaríeu
      6. adreçarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. adreci
      2. adrecis
      3. adreci
      4. adrecem
      5. adreceu
      6. adrecin

      2. IMPERFET

      1. adrecés
      2. adrecessis
      3. adrecés
      4. adrecéssim
      5. adrecéssiu
      6. adrecessin

    6. IMPERATIU

    1. adreça
    2. adreci
    3. adrecem
    4. adreceu
    5. adrecin

adreçar

INFINITIU adreçar GERUNDI adreçant PARTICIPI adreçat adreçada adreçats adreçades INDICATIU PRESENT adreço adreces adreça adrecem adreceu adrecen IMPERFET adreçava adreçaves adreçava adreçàvem adreçàveu adreçaven PASSAT adrecí adreçares adreçà adreçàrem adreçàreu adreçaren FUTUR adreçaré adreçaràs adreçarà adreçarem adreçareu adreçaran CONDICIONAL adreçaria adreçaries adreçaria adreçaríem adreçaríeu adreçarien SUBJUNTIU PRESENT adreci adrecis adreci adrecem adreceu adrecin IMPERFET adrecés adrecessis adrecés adrecéssim adrecéssiu adrecessin IMPERATIU adreça adreci adrecem adreceu adrecin
Diccionari Català Castellà

adreçar


<title type="display">adreçar</title>

    verb transitiu
  1. [posar dret] enderezar, desencorvar.
  2. dirigir. Adreçar la paraula a algú, dirigir la palabra a alguien.
  3. [aparellar] aparejar.
  4. [les rodes] enderezar.
  5. construcció enfoscar, jaharrar, dar de mano.
  6. marina, marítim adrizar.
  7. figuradament corregir, meter en cintura (o en vereda).
  8. ja t'adreçaré! ¡ya te apañaré!
    9. verb pronominal
  9. [posar-se dret] enderezarse.
  10. [dirigir-se] dirigirse. No sé a qui adreçar-me, no sé a quién dirigirme.

adreçar

verb transitiu posar dret enderezar , desencorvar dirigir Adreçar la paraula a algú , dirigir la palabra a alguien aparellar aparejar les rodes enderezar construcció enfoscar , jaharrar , dar de mano marina, marítim adrizar figuradament corregir , meter en cintura o en vereda ja t'adreçaré ya te apañaré verb pronominal posar-se dret enderezarse dirigir-se dirigirse No sé a qui adreçar-me , no sé a quién dirigirme
Diccionari Català Italià

adreçar

<title type="display">adreçar</title>

verb transitiu [posar dret] raddrizzare, addirizzare, addrizzare. || rivolgere, dirigere, indirizzare. Adreçar la paraula a algú, rivolgere la parola a qualcuno. || [proveir dels estris, aparellar] apparecchiare, preparare, provvedere degli arnesi, attrezzare. || constr intonacare [un muro]. || [la fusta] spianare. || tèxt apparecchiare. || fig sistemare, raddrizzare. || ja t'adreçaré jo! ora ti sistemo (o ti raddrizzo) io!

verb pronominal raddrizzarsi. Les canyes tornen a adreçar-se totes soles, le canne si raddrizzano da sole. || rivolgersi, indirizzarsi. No saber a qui adreçar-se, non sapere a chi rivolgersi. || rivolgere la parola, parlare intr, rivolgersi.

adreçar

verb transitiu posar dret raddrizzare, addirizzare, addrizzare || rivolgere, dirigere, indirizzare Adreçar la paraula a algú , rivolgere la parola a qualcuno || proveir dels estris, aparellar apparecchiare, preparare, provvedere degli arnesi, attrezzare || constr intonacare un muro || la fusta spianare || tèxt apparecchiare || fig sistemare, raddrizzare || ja t'adreçaré jo ora ti sistemo o ti raddrizzo io verb pronominal raddrizzarsi Les canyes tornen a adreçar-se totes soles , le canne si raddrizzano da sole || rivolgersi, indirizzarsi No saber a qui adreçar-se , non sapere a chi…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adreçar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adreçar</title>

Etimologia: de dreçar 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Posar dret (allò que és tort o corbat), posar pla (allò que és guerxat).
    2. pronominal Les canyes tornen a adreçar-se totes soles, en parar el vent.
    3. transitiu figuradament Obligar (algú) a esmenar-se. Ja t’adreçaré, jo!
    1. transitiu Fer anar (algú o alguna cosa) dret a algú. Adreçar la paraula a algú.
    2. pronominal No saber a qui adreçar-se.
    3. pronominal En una reunió, etc., dirigir-se (a algú). No sabia com adreçar-se a la seva nova companya de feina.
  3. transitiu Proveir dels estris o els instruments necessaris per a alguna cosa, arrear, aparellar. Adreçar uns treballadors amb pics i pales.
  4. transitiu Posar les rodes del davant i del darrere d’un vehicle en una mateixa recta.
  5. transitiu construcció Donar una passada de guix o de morter a una paret i allisar-la abans d’emblanquinar-la.
  6. transitiu informàtica Assignar una adreça (a un dispositiu o a un conjunt de dades), o referir-s’hi.
  7. transitiu marina, marítim Fer posar dret un vaixell quan és més tombat d’una banda que de l’altra.
  8. transitiu tecnologia Rectificar i avivar una mola, per a deixar-la en bones condicions de treball.
  9. transitiu indústria tèxtil Acabar teixits mitjançant una operació d’adreçament.

■ adreçar

verb transitiu Posar dret allò que és tort o corbat, posar pla allò que és guerxat pronominal Les canyes tornen a adreçar-se totes soles, en parar el vent transitiu figuradament Obligar algú a esmenar-se Ja t’adreçaré, jo transitiu Fer anar algú o alguna cosa dret a algú Adreçar la paraula a algú pronominal No saber a qui adreçar-se pronominal En una reunió, etc, dirigir-se a algú No sabia com adreçar-se a la seva nova companya de feina transitiu Proveir dels estris o els instruments necessaris per a alguna cosa, arrear, aparellar Adreçar uns treballadors amb pics i pales transitiu Posar les…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

adreçar


<title type="display">adreçar</title>

    verb transitiu
  1. gerade machen (oder richten, oder biegen).
  2. figuradament i familiarment (auf Ordnung) trimmen.
  3. [Brief, Wort] adressieren, richten (a an ac).
  4. [jemanden] verweisen (a an ac).
  5. ausstatten (de, amb mit).
    6. verb reflexiu
  6. sich wenden (a an ac).



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

adreçar

verb transitiu gerade machen oder richten, oder biegen figuradament i familiarment auf Ordnung trimmen Brief, Wort adressieren, richten a an ac jemanden verweisen a an ac ausstatten de, amb mit verb reflexiu sich wenden a an ac © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
DIDAC Diccionari escolar

adreçar

<title type="display">adreçar</title>

    [! Conjugació: amb C davant E, I]
    verb
  1. Posar recta una cosa que està torta. Les canyes tendres s'adrecen soles quan para el vent que les tomba.
  2. Posar rectes les rodes d'un cotxe.
  3. Fer que un missatge arribi a algú. Podem adreçar la paraula als companys o una carta a una amiga.
  4. Quan diem que adrecem una persona volem dir que li fem corregir el seu comportament. Els pares adrecen els seus fills.

adreçar

Conjugació amb C davant E, I verb Posar recta una cosa que està torta Les canyes tendres s'adrecen soles quan para el vent que les tomba Posar rectes les rodes d'un cotxe Fer que un missatge arribi a algú Podem adreçar la paraula als companys o una carta a una amiga Quan diem que adrecem una persona volem dir que li fem corregir el seu comportament Els pares adrecen els seus fills
Diccionari Català Anglès

adreçar


<title type="display">adreçar</title>

Pronúncia: əðɾəsá
    verb transitiu
  1. [filferro, clau, etc.] to straighten (out)
  2. [post, etc.] to set upright, stand vertically.
  3. [persona] to supply, furnish, provide, equip, fit (amb, de with).
  4. [corregir] to set straight.
  5. [persona a una altra persona] to address (a to).
  6. [carta, petició, etc.] to address (a to)
  7. ni li vaig adreçar la paraula en tot el dia I didn’t even say a word to him all day.
  8. figuradament to set in order.
    9. verb pronominal
  9. to straighten up, stand erect.
  10. adreçar-se a una persona to address oneself to a person.

adreçar

verb transitiu filferro, clau, etc to straighten out post, etc to set upright , stand vertically persona to supply , furnish , provide , equip , fit amb, de with corregir to set straight persona a una altra persona to address a to carta, petició, etc to address a to ni li vaig adreçar la paraula en tot el dia I didn’t even say a word to him all day figuradament to set in order verb pronominal to straighten up , stand erect adreçar-se a una persona to address oneself to a person
Diccionari Castellà Català

adrede

adrede

adverbi a posta , a dretes , a dretcient , a gratcient , exprés , expressament