Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594823 resultats

claudicar

<title type="display">claudicar</title>

verb intransitiu

antigament [cojear] coixejar, claudicar ant.
figuradament [ceder] claudicar.
figuradament [incumplir] claudicar. No claudicaré de mis propios principios, no claudicaré dels meus propis principis.

claudicar

verb intransitiu antigament cojear coixejar , claudicar ant figuradament ceder claudicar figuradament incumplir claudicar No claudicaré de mis propios principios , no claudicaré dels meus propis principis

claudicar

<title type="display">claudicar</title>

verb intransitiu

aufgeben, aufhören.
sich selbst (oder seinen Grundsätzen) untreu werden.

claudicar

verb intransitiu aufgeben, aufhören sich selbst oder seinen Grundsätzen untreu werden © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

■ claudicar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">claudicar</title>

Partició sil·làbica: clau_di_car
Etimologia: del ll. claudicare ‘coixejar’, der. de claudus, -a, -um ‘coix’ 1a font: 1803, DEst.

verb

intransitiu

Abandonar l’esforç o la resistència en una empresa. Al cim feia massa vent i van haver de claudicar.
Faltar al propi deure o als propis principis.
antigament Coixejar.

■ claudicar

verb intransitiu Abandonar l’esforç o la resistència en una empresa Al cim feia massa vent i van haver de claudicar Faltar al propi deure o als propis principis antigament Coixejar

claudicar

<title type="display">claudicar</title>

verb intransitiu cedere, capitolare, desistere, abbandonare.

claudicar

verb intransitiu cedere, capitolare, desistere, abbandonare

claudicar

<title type="display">claudicar</title>

[! Conjugació: amb QU davant E, I]

verb Una persona claudica quan falta al seu deure o no és fidel als seus principis. Ningú no pot claudicar en la defensa dels drets humans.

claudicar

Conjugació amb QU davant E, I verb Una persona claudica quan falta al seu deure o no és fidel als seus principis Ningú no pot claudicar en la defensa dels drets humans