clauer
-
masculí i femení
- [persona] llavero -ra. masculí
- [anell per a portar-hi claus] llavero.
Es mostren 594823 resultats
clauer
-a
clauer
-a
masculí i femení persona llavero -ra masculí anell per a portar-hi claus llavero
clauer
-a
<title type="display">clauer</title>
Pronúncia: kləwé
-
masculí i femení
- [persona] custodian, caretaker, curator, concierge. masculí
- [anella] key ring.
clauer
-a
masculí i femení persona custodian , caretaker , curator , concierge masculí anella key ring
clauer
-a
<title type="display">clauer</title>
masculí i femení custode delle chiavi. || masculí portachiavi, anello portachiavi.
clauer
-a
masculí i femení custode delle chiavi || masculí portachiavi, anello portachiavi
clauer
<title type="display">clauer</title>
nom masculí Un clauer és un objecte per a portar claus. Hi ha empreses que regalen clauers amb el seu nom per fer propaganda.
clauer
nom masculí Un clauer és un objecte per a portar claus Hi ha empreses que regalen clauers amb el seu nom per fer propaganda
clauer
<title type="display">clauer</title>
-
masculí
-
Schlüssel-bund m/n,
-ring m.
• -brett n. - història clavari.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
clauer
masculí Schlüssel-bund m/n , -ring m • -brett n història clavari © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
clauer
-a
<title type="display">clauer</title>
Pronúncia: kləwé
-
masculí i femení
- [persona] clavari. masculí
- [anella que reuneix un feix de claus] porte-clefs.
clauer
-a
masculí i femení persona clavari masculí anella que reuneix un feix de claus porte-clefs
■
clauer
| clauera
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clauer</title>
Accessory
Partició sil·làbica: cla_uer
Etimologia: de clau2
Etimologia: de clau2
Body
- masculí i femení clavari 1.
- masculí Anella, cadena, cordó, etc., que reuneix un feix de claus.
■
clauer
| clauera
masculí i femení clavari 1 masculí Anella, cadena, cordó, etc, que reuneix un feix de claus
clauilha
<title type="display">clauilha </title>
Body
- nòm m
- Tròç de husta o de metau, cilindric o leugèrament conic, que se claue en un horat hèt damb un objècte.
- Pèça aislanta, damb un contacte metallic que pòt èster introdusit enes cavitats d’ua prenuda de corrent entà establir-ne ua connexion electrica.
Català: clavilla
© Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
© per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.
clauilha
nòm m Tròç de husta o de metau, cilindric o leugèrament conic, que se claue en un horat hèt damb un objècte Pèça aislanta, damb un contacte metallic que pòt èster introdusit enes cavitats d’ua prenuda de corrent entà establir-ne ua connexion electrica Català clavilla © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
claupassat
-ada
<title type="display">claupassat</title>
adjectiu indebolito -a, debilitato -a, logorato -a.
claupassat
-ada
adjectiu indebolito -a, debilitato -a, logorato -a
■
claupassat
| claupassada
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">claupassat</title>
Accessory
Partició sil·làbica: clau_pas_sat
Etimologia: de clau1 i passat
Etimologia: de clau1 i passat
Body
adjectiu Acabat, aflaquit, per una malaltia.
■
claupassat
| claupassada
adjectiu Acabat, aflaquit, per una malaltia