<title type="display">clemència</title>
Pronúncia: kləmɛ́nsiə
femení clemency, mercy.
Es mostren 594844 resultats
clemència
<title type="display">clemència</title>
nom femení Una persona té clemència quan perdona el culpable d'una malifeta o no el castiga gaire. Els criminals a vegades demanen clemència als jutges.
clement
clement
clemència
nom femení Una persona té clemència quan perdona el culpable d'una malifeta o no el castiga gaire Els criminals a vegades demanen clemència als jutges clement
■
clemència
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clemència</title>
Accessory
Partició sil·làbica: cle_mèn_ci_a
Etimologia: del ll. clementia, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
Etimologia: del ll. clementia, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
Body
femení Disposició a perdonar, a disminuir la pena, a moderar el rigor de la justícia.
■
clemència
femení Disposició a perdonar, a disminuir la pena, a moderar el rigor de la justícia
clemència
<title type="display">clemència</title>
Pronúncia: kləmɛ́nsiə
femení clémence.
clemència
femení clémence
Clemens
masculí Klemens, Clemens © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
clement
<title type="display">clement</title>
benigne
indulgent
magnànim
exorable
Compareu: compassiu
Antònims: Inexorable.
© Manuel Franquesa
indulgent
magnànim
exorable
Compareu: compassiu
Antònims: Inexorable.
© Manuel Franquesa
clement
benigne indulgent magnànim exorable Compareu compassiu Antònims Inexorable © Manuel Franquesa
clément
-ente
<title type="display">clément</title>
Pronúncia: klemɑ̃ -ɑ̃t
-
adjectiu
- clement.
- figuradament benigne -a, suau. nom propi masculí
- [avec majuscule] història i cristianisme Climent.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
clément
-ente
adjectiu clement figuradament benigne -a, suau nom propi masculí avec majuscule història i cristianisme Climent © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
