<title type="display">cloquejar</title> verb intransitiu gackern. figuradament el cap em cloqueja mir schwirrt der Kopf. © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
<title type="display">cloquejar</title> verb intransitiu [la gallina] fare coccodè. || cloquejar el cap fig stordire, assordare.
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">cloquejar</title> Accessory Etimologia: de cloca Body verb intransitiu Fer cloc-cloc la gallina. La gallina cloqueja: potser ja ha fet l’ou. cloquejar el cap figuradament Atordir o atordir-se algú. Amb tants sorolls em cloquejava el cap.
<title type="display">cloquejar</title> [! Conjugació: amb G davant E, I] verb Fer cloc-cloc la gallina. Després de pondre un ou, les gallines cloquegen.
<title type="display">cloquejar</title> Pronúncia: klukəʒá verb intransitiu [la gallina] glousser, caqueter. fer cloquejar el cap figuradament troubler (accabler).
<title type="display">cloquèr </title> Body nòm m Ua part deth campanau qu’ei per dessús dera vòuta.En Canejan eth hons deth campanau, jos es fondament, a on baishen es darrèri pesi des campanes.Català: 1. la part més enlairada del campanar; 2. [a Canejan] la part soterrada del campanar© Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana© per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.
<title type="display">cloquer</title> Pronúncia: kluké masculí bell tower, belfry, church tower, steeple.