Es mostren 594827 resultats

■ cloro-


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cloro-</title>

  1. Forma prefixada del mot grec khlōrós, que significa ‘verd clar’. Ex.: clorofil·la, cloroplast.
  2. química Prefix emprat per a indicar que una substància orgànica conté clor. Ex.: clorobenzè, cloroform.
  3. química Prefix que indica el lligand clorur en la denominació sistemàtica dels composts complexos. Ex.: anió tetracloroaluminat.

■ cloro-

Forma prefixada del mot grec khlōrós , que significa ‘verd clar’ Ex clorofilla, cloroplast química Prefix emprat per a indicar que una substància orgànica conté clor Ex clorobenzè, cloroform química Prefix que indica el lligand clorur en la denominació sistemàtica dels composts complexos Ex anió tetracloroaluminat
Gran Diccionari de la llengua catalana

cloroacètic, àcid


<title type="display">cloroacètic, àcid</title>

Partició sil·làbica: clo_ro_a_cè_tic
química Àcid monocloroacètic o monocloroetanoic, derivat de l’àcid acètic per substitució d’un àtom d’hidrogen del seu grup metil per un àtom de clor; és relativament fort, irritant de la pell i les mucoses.

cloroacètic, àcid

química Àcid monocloroacètic o monocloroetanoic, derivat de l’àcid acètic per substitució d’un àtom d’hidrogen del seu grup metil per un àtom de clor és relativament fort, irritant de la pell i les mucoses
Gran Diccionari de la llengua catalana

cloroapatita


<title type="display">cloroapatita</title>

Partició sil·làbica: clo_ro_a_pa_ti_ta
femení mineralogia Clorofosfat de calci, (PO5)4ClCa6, mineral que representa un terme extrem dins la mescla isomorfa que generalment hom engloba sota el terme d’apatita.

cloroapatita

femení mineralogia Clorofosfat de calci, PO 5 4 ClCa 6 , mineral que representa un terme extrem dins la mescla isomorfa que generalment hom engloba sota el terme d’ apatita
Gran Diccionari de la llengua catalana

cloroàuric, àcid


<title type="display">cloroàuric, àcid</title>

Partició sil·làbica: clo_ro_àu_ric
[H(AuCl4)] química Tetracloroaurat (III) d’hidrogen resultant de l’atac de l’or metàl·lic amb aigua règia que cristal·litza en un sòlid de color de groc brillant a groc rogenc.

cloroàuric, àcid

HAuCl 4 química Tetracloroaurat III d’hidrogen resultant de l’atac de l’or metàllic amb aigua règia que cristallitza en un sòlid de color de groc brillant a groc rogenc
Gran Diccionari de la llengua catalana

clorobacteriàcies


<title type="display">clorobacteriàcies</title>

Partició sil·làbica: clo_ro_bac_te_ri_à_ci_es
    femení microbiologia
  1. plural Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de forma bacil·lar, immòbils i anaerobis estrictes.
  2. singular Bacteri de la família de les clorobacteriàcies.

clorobacteriàcies

femení microbiologia plural Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de forma bacillar, immòbils i anaerobis estrictes singular Bacteri de la família de les clorobacteriàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

clorobutanol

clorobutanol

masculí química orgànica Acetona-cloroform
Gran Diccionari de la llengua catalana

clorococcals


<title type="display">clorococcals</title>

femení plural botànica Ordre d’algues verdes de la subclasse de les coccofícides que comprèn espècies unicel·lulars i immòbils, solitàries o colonials, amb un plastidi axial o parietal.

clorococcals

femení plural botànica Ordre d’algues verdes de la subclasse de les coccofícides que comprèn espècies unicellulars i immòbils, solitàries o colonials, amb un plastidi axial o parietal
Gran Diccionari de la llengua catalana

clorocruorina

clorocruorina

femení bioquímica i fisiologia animal Pigment respiratori verd i vermell de la sang de certs anèllids poliquets
Diccionari Català Castellà

cloroetà

cloroetà

masculí química cloroetano
Gran Diccionari de la llengua catalana

cloroetà

cloroetà

masculí química orgànica Clorur d’etil
Traducció