<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coacció</title>
Accessory
Partició sil·làbica: co_ac_ci_ó
Etimologia: del ll. coactio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
Etimologia: del ll. coactio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
-
femení
- Acció de constrènyer la voluntat d’algú a dir o a fer alguna cosa.
-
- dret Força legítima vinculada al dret que permet el seu exercici contra l’oposició injusta o permet d’exigir el compliment de les obligacions.
- dret penal Delicte contra la llibertat de la persona, que consisteix a emprar, sense estar-hi legítimament autoritzat, violència material o moral sobre un altre per a obligar-lo a fer el que no vol o impedir-li el que la llei no prohibeix.
- ecologia Interacció establerta entre dos organismes dins un ecosistema.
- sociologia Influència que un grup exerceix sobre els membres del seu àmbit social, i també sobre els del propi grup, per tal que se sotmetin a les lleis i les normes del grup i per impedir que vagin contra la moral, els interessos o la manera de viure d’aquest.
