<title type="display">coartar</title> verb Una persona coarta la voluntat o la llibertat d'algú quan no li deixa fer el que vol.
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">coartar</title> Accessory Partició sil·làbica: co_ar_tar Etimologia: del ll. coartare, íd. 1a font: 1667 Body verb transitiu Restringir. Coartar la llibertat d’acció.
<title type="display">coartar</title> verb transitiu einschränken, einengen. zwingen. © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
<title type="display">coartar</title> Pronúncia: kuərtá verb transitiu [restringir] restreindre, limiter.
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">coarticulació</title> Accessory Partició sil·làbica: co_ar_ti_cu_la_ci_ó Etimologia: de articulació Body femení fonètica, fonologia Fenomen articulatori que experimenten els fonemes en virtut de l’acció d’altres fonemes en la cadena parlada.
<title type="display">coassegurança</title> Accessory Partició sil·làbica: co_as_se_gu_ran_ça Etimologia: de assegurança Body femení assegurances Assegurança d’un mateix risc feta per més d’un assegurador.
<title type="display">coassement</title> Pronúncia: kɔasmɑ̃ masculí rauc. © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
<title type="display">coasser</title> Pronúncia: kɔase verb intransitiu raucar. © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç